Reflexions sobre la designació per les eleccions europees d?en Ramon Tremosa.

En primer lloc voldria donar la meva enhorabona pel Professor Ramon Tremosa, és per mi un excel·lent patriota de pedra picada i una persona molt preparada i intel·ligent que sempre llegeixo amb molta antenció els seus articles i llibres. Estic content per ell i possiblement CiU obtindrà molt bons resultats.

En el Bloc Gran del Sobiranisme, vaig escriure fa un mes un article amb el títol Lopéz Tena o Guardians? Més que una tria.

En ell, reflexionava que CiU segons com fes aquesta tria ens donaria una idea si realment aquest partit es decantava cap a posicionaments més independentistes que defensava l’Alfons Lopéz Tena o  volia seguir intentant fer política catalana sempre sota l’encaix dins d’Espanya que defensava l’Ignasi Guardians.
 

Bé, al final Artur Mas i la cúpula dirigent de CiU, no ha volgut entrar a jugar a aquest terreny i han fugit d’estudi escollint una tercera persona. És una jugada estratègica i intel·ligent, al nivell de les que ens estava acostumats a fer l’honorable Jordi Pujol. Però em pregunto si potser està més pensada per qüestions partidistes que de país, en el sentit del que jo penso que cal pel país. Està clar que l’Artur Mas pot tenir una altre idea de que és el millor per Catalunya i lógicament si estem parlant de partits polítics, la decisió necessàriament ha de ser partidista. Però perquè no ho pot ser-ho d’una altre manera, sobretot si volem trencar d’una vegada la situació desesperada que estem vivint.

Per això vet a aquí algunes reflexions que em faig a cop calent i amb la poca informació que disposo des del meu particular exili.

(continua)

 

1) Ramon Tremosa no és ni ha estat mai polític, no té aquest perfil, és un excel·lent economista i professor universitari, encara que això no vol dir que no ho pugui arribar a ser un bon polític.

2)Per mi seria el millor candidat a ser Conseller d’Economia de la Generalitat, cosa que amb aquesta designació del Professor Tremosa per ser diputat a Europa, sembla que CiU ja ho ha descartat a priori. No crec que sigui, perquè l’Artur Mas pensi que no poden guanyar les properes eleccions (anticipades?).

3) En el Parlament Europeu un Eurodiputat o com a molt dos, que és el que obtindrà probablement CiU, pot fer poca política de gestió i menys encara de política econòmica, de fet penso que només té sentit anar a Europa com a Eurodiputat per aconseguir complicitats a favor de la nació catalana i això passa irremissiblement per demanar la independència. Tot el demès és perdre el temps mentre irremediablement ens anem morint si seguim sota el mateix règim actual. Per mi, l’Alfons López Tena era el candidat més ben preparat per fer aquesta campanya política a favor de la nostra independència. L’Alfons té un perfil molt més polític (només cal escoltar-lo en els seus discursos) i sobretot té una competència en arguments jurídics i de dret que són de les úniques poques coses que un Eurodiputat pot fer servir políticament per defensar la nostra lluita sobiranista a Europa. Amb tot, no vull dir amb això que el Professor Ramon Tremosa no el pugi fer aquest tipus de política independentista, però a priori no tant bé com l’Alfons Lopéz Tena.

4)Que passarà amb l’Alfons Lopéz Tena?. Si la seva no designació és un càstig, perquè va manifestar la seva voluntat de ser-ho sense prèviament haver demanat permís a l’Artur Mas, o bé , perquè els antisobiranistes dins de la cúpula de CiU s’han imposat, pot donar peu a què els independentistes i concretament ell mateix, sigui relegat dins de CiU. Però també hom pot pensar que CiU vol que l’Alfons Lopéz Tena es quedi a Catalunya perquè el tenen reservat per altres tasques més importants. Tot això s’anirà visualitzant properament.

 

Jo com a militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, si m’ho miro des del vessant partidista, no estic pas descontent d’aquesta designació. La prefereixo abans que la de l’Alfons Lopéz Tena, perquè si arriba a ser aquest el designat, el desastre electoral per al meu partit en aquestes properes eleccions europees seria tant monumental que possiblement mai s’hauria donat en tota la història d’ERC. Amb el professor Ramon Tremosa sempre podràn fer servir la típica excusa de té un perfil de dretes i no és un vertader independentista d’esquerres.

El que no acabo d’entendre, perquè segueixen fent el ridícul els dirigents d’Esquerra insistint a CiU d’anar junts a les eleccions Europees?. Deuen estar tant segur del desastre electoral que obtindran que volen  excusar-se davant als seus militants donant la culpa a CiU per no voler anar junts amb ells.

Deuen pensar també que els electors catalans són estúpids i no veuen que fent aquestes crides a fer una candidatura d’unitat de les forces catalanistes invitant al PSOE de Catalunya (el ex-PSC) estan  insultant a la intel·ligència dels independentistes.  

Perquè després de tot el que ha passat en aquests dos anys, com poden pensar en Puigcercós o en Ridao que encara hi ha algun sobiranista que pensa que la sucursal del PSOE de Catalunya no són nacionalistes espanyols?.

Si realment hagués, per part d’Esquerra, la voluntat de fer una candidatura unitària, Esquerra hauria d’actuar d’una altre manera, en aquest sentit recomano l’article de l’invitat de la setmana al Bloc Gran del Sobiranisme que ha fet company de partit reagrupat i blocarie Salvador Garcia-Ruiz amb el títol:

Moció de censura sobiranista CiU – ERC: política ficció?

Penso que ara per ara, els únics que encara pensen (o ho fan veure) que el President Montilla i el seu partit tenen com a prioritat Catalunya abans d’Espanya son els actuals dirigents d’Esquerra i quatre centenars de militants que necessiten creure-s’ho, perquè els hi va la feina. De fet són els únics perquè ni tant sols els més catalanistes que encara queden al PSOE de Catalunya (ex-PSC) pensen així.

Visca la terra, mori el mal govern!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *