11 de Setembre 2008, de nou tothom al carrer per reivindicar un Estat Propi!




Compatriotes
avui 11 de setembre del 2008 és un dia especial, perquè no només
reivindiquem  els nostres drets que varem
perdre el 1714, sinó que desprès de tot el que ha passat en el darrer any,
podem dir sense cap reserva, que l’Estat Espanyol no compleix ni tan sols amb
la llei que és aprovada tant pel seu parlament com pel nostre i sobretot per la
ciutadania en referèndum.

 

Si  no ens respecten, ja no queda cap més remei
que demanar als nostres polítics  que
comencen el procés per crear un Estat propi català sobirà dins de l’Europa. No  es pot tenir tractes amb els que incompleixen
la llei sobretot quan es tracta 
d’impartir justícia amb els catalans.

 

Aquest  11 de Setembre, tothom una estelada a la
finestra i tothom a la manifestació 
convocada per la societat civil a Barcelona a les cinc de la tarda.

 

Per  als qui no pugin anar-hi, com per exemple un
servidor, que està a Alemanya 
treballant, aquí teniu el discurs que 
llegirà el representant de la Comissió de la Dignitat al Fossar de
les  Moreres i el que el poeta i
dramaturg Feliu Formosa llegirà el manifest que 
clourà la manifestació de la tarda:


(continua)

,






Parlament
del representant de la
Comissió
de la Dignitat Agustí Barrera,

en l’acte
del Fossar de les Moreres 11/9/2008

 

Amics/ gues, patriotes,

 

Ni els quaranta anys de feixisme franquista, ni els
vint-i-cinc d’autonomisme botifler no han aconseguit de deturar el creixement
de l’independentisme, entès com  la solució del seguit de problemes que tenim
com a catalans i com a treballadors.

 

L’autonomisme ha fracassat després de trenta anys,
un autonomisme responsable de les apagades de FECSA-ENDESA del juliol d’ara fa
un any, pròpies del tercer món, un autonomisme incapaç de resoldre el desgavell
de RENFE a rodalies, ni l’ensorrament dels pisos del Carmel el gener del 2004,
ni el descarat atac al català al País Valencià, amb el tancament dels
repetidors de TV-3, resultat del pacte PSOE-PP i de la inoperància de la Generalitat de
Catalunya.

 

No volem l’autonomisme de la crosta espanyolista,
ni polítics botiflers fent de lacais de Madrid a canvi de mantenir-se a la
cadira, a l’escó al Parlament, el càrrec a la Generalitat, a la Diputació, o els
Ajuntaments.

 

Que ja n’estem tips i farts que ens enganyin cada
quatre anys, amb la comèdia de les eleccions, amb la democràcia dels Bancs, les
Caixes i les multinacionals, la seva democràcia que té per bandera l’euro.

 

Ara fa un any morí donant una lliçó de dignitat JM
Xirinacs,la premsa la TV
no s’ha n’ha fet ressò, no interessa que ressonin les paraules de JM Xirinacs
quan va escriure:

 

Amics,
accepteu-me

aquest final
absolut victoriós

de la meva
contesa,

per
contrapuntar la covardia

dels nostres
líders, massificadors del poble

 

Volem ésser nosaltres mateixos com a nació, com a
poble treballador català, nosaltres mateixos que iniciem el procés de
construcció nacional del Països Catalans, perquè com digué la poetessa:

Amb el puny
tancat m’aferro al fil

que tot
subjectant l’estel dels meus anhels

m’ajuda a
enlairar-me cap a l’incert blau

 

Que ja n’hi ha prou d’espoli fiscal, disfressat de
solidaritat, ens preguntem per què en un acte de solidaritat cristiana no ens
repartim els beneficis dels Bancs, Caixes i multinacionals, que especulen amb
els nostres diners. Per què només hem d’ésser solidaris els catalans i a més a
més amb qui l’estat decideix ? Una solidaritat que representa el 8,7% del
PIB de la
Catalunya Principat
, que vol dir un espoli de 14.807 milions
€/ anuals  el 6,4% al País Valencià i el
14,2% a les Illes diners que nosaltres necessitem perquè no hi hagi barracons a
les nostres escoles, que no hi hàgin cues a la nostra sanitat, perquè tinguem
guarderies per als nostres infants i geriàtrics per als nostres ancians.

Com podem seguir suportant aquests índexs d’espoli
fiscal, si el 19% de la població catalana ( 1,3 milions de persones) viu amb
uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. És per això que no volem un
finançament just, necessitem que s’acabi l’espoli fiscal, que la riquesa que es
produeix a Catalunya s’hi quedi per atendre les necessitats dels catalans. I
tot això, en una situació d’increment continuat de l’atur. 

 

Enguany fa vuitanta anys de redacció de la Constitució Provisional
de la República
Catalana
( l’Havana 1928) aquest hauria d’ésser un dels
nostres documents de referència, la Constitució que van aprovar els patriotes
catalans reunits a l’Havana. No volem Estatuts ribotejats, retallats,
potinejats pel PP-PSOE, volem que el subjecte de decisió sigui el poble català,
volem el que diu l’article primer del títol I de la Constitució Provisional
de la República
Catalana
, que diu: El
poble de Catalunya, en exercici
del
dret immanent que li correspon de donar-se per voluntat pròpia i sense
ingerències estranyes la seva organització política es constitueix en estat
independent i sobirà, i adopta com a forma de govern la República democràtica
representativa.

 

Només hi ha una recepta màgica, per a resoldre
aquesta situació de traïció i renúncia de bona part, no pas tots, els polítics
actuals, organització i lluita, per a recuperar la dignitat com a poble i
aconseguir que els nostres drets no siguin burlats.

 

El camí és la defensa de la terra, és  l’organitza’t i lluita sota les sigles de les
organitzacions polítiques independentistes que volen transformar la societat
per aconseguir el nostre alliberament nacional i social.

 

VISCA LA TERRA ¡

 

 

 

El poeta i
dramaturg Feliu Formosa llegirà el manifest que clourà la manifestació a l’entrada
del Parc de la Ciutadella.

 

 

“Avui, Onze de Setembre de 2008, fa 294 anys
que els Països Catalans vam perdre les nostres estructures d’Estat, la nostra
capacitat legislativa, el control econòmic dels nostres recursos i
l’oficialitat de la nostra llengua. Avui, malgrat que hem recuperat una part de
les nostres institucions seculars, el marc jurídic i polític espanyol continua
limitant el nostre benestar i el nostre 
desenvolupament  cultural.

 

 

Així,  la
llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que
les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al
voltant d’una llengua única, considerada superior. La diferència entre els
impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep
representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest
espoli afecta diàriament a la vida de les persones. Així, centenars de milers
de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, la classe mitjana es veu
obligada a un sobreesforç de finançament privat dels serveis bàsics, les
empreses han d’afrontar els reptes de la globalització sense les
infraestructures imprescindibles, i es dificulta el procés d’integració de la
immigració.

 

En definitiva, avui ja és ben evident que l’autonomisme
està esgotat i no permet resoldre els problemes bàsics ni bastir projectes
col·lectius de futur il·lusionadors. Ens cal definir un objectiu ambiciós,
engrescador, i clar: l’Estat propi.

 

Avui som doncs aquí per proclamar que l’exercici
del dret d’autodeterminació és inajornable i que l’objectiu comú del
catalanisme ha de ser l’Estat propi per a la nostra nació.

 

Perquè volem infraestructures eficients i
competitives.

 

Perquè volem serveis de qualitat que no estiguin
eternament saturats.

 

Perquè no volem pagar com a primer món i que una
part de la nostra ciutadania visqui en el quart món.

 

Perquè volem competir internacionalment sense que
ningú no ens veti.

 

Perquè volem que el català sigui la llengua comuna,
la llengua que uneixi tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, vinguts
d’arreu del món.

 

Perquè volem tenir la nostra pròpia veu en el
concert de les nacions.

 

Perquè volem una nació lliure, moderna,
desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i
orgullosa d’ella mateixa.

 

Perquè no hi ha vent favorable per a qui no sap on
vol anar.

 

Avui som aquí 
per proclamar ben fort als quatre vents:

 

 SOM UNA NACIÓ! VOLEM ESTAT PROPI! “

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *