L?aixecada de camisa del finançament: El PSOE compleix la llei de l?Estatut!

Compatriotes, catalans, amics i parents, això no pot continuar així. Ja no només es tracta d’enfonsar-nos com a nacionalitat, sinó que també ens volen arruïnar.

 

L’Estat espanyol està construït a semblança d’una metròpoli i les seves colònies; la seva capital, Madrid, vol créixer fins a arribar a ser una megalòpoli de 10 milions d’habitants a costa dels recursos de les colònies. Encara no fa dos-cents anys les colònies eren a l’Amèrica del Sud, Àsia, Àfrica i Europa, ara només els quedem nosaltres, els Països Catalans.

 

Per això Espanya com a imperi que ha perdut totes les colònies d’ultramar s’aferra com pot a les que li queden a Europa, els Països Catalans.

 

Per mantenir tot l’imperi, Espanya necessita continuar exprimint les colònies, i per això mai es podrà arribar a un acord just entre Catalunya i l’Estat.

 

No és que no vulguin, és que no poden!

 

Si premeu Vull llegir la resta de l’article veureu com economistes de prestigi com Ramon Tremosa i Elisenda Paluzie expliquen a on l’Estat té totes les armes per continuar l’espoli fiscal sense incomplir la llei de l’Estatut.

Al bloc Desfilosofant hi ha aquest article, El dèficit fiscal català castiga les classes baixes, que és un resum de l’entrevista al professor Ramon Tremosa en què explica la situació actual de la negociació del finançament de l’Estatut. En destaco:

“…un cop aprovat l’Estatut, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, secretari d’estat d’Hisenda, ja va alertar que Catalunya podia augmentar els recursos amb la cistella d’impostos i deixar de rebre el fons de suficiència o ser contribuent net.»

-O sigui, que es podria arribar a l’extrem que el nou finançament no donés més recursos…
-«Sí, ens podríem quedar amb els mateixos euros per habitant, i seria legal. Per això, ja em semblava que l’Estatut deixava el model obert i no prou blindat en finançament. Tornem a estar com amb el peix al cove: les autonomies escombren cap a casa i no hi ha un criteri clar, ni específic ni diferenciat. Les comunitats són diverses en dimensió, estructura i especialització productiva, immigració…, i si s’opta pel cafè per a tothom es perjudiquen les més dinàmiques i s’afavoreix l’Espanya subsidiada.»

Tambe recomano el bloc de l’Elisenda Paluzie amb l’article: Notes sobre el finançament, on li demano una mica d’ajuda en els comentaris perquè no sóc expert en la matèria i ella m’aclareix els conceptes; aquí en teniu un resum:

Resposta de l’Elisenda al meu comentari demanant aclariment:

Si, el post és força tècnic, però volia deixar per escrit els elements que considero més importants.
De fet, no volia posar formules però potser ho entendràs millor amb aquesta equació senzilla que descriu el funcionament del sistema:
Necessitats de Despesa = Tributs cedits +/- Fons de Suficiència.

El que importa és la fixació de les necessitats.
El Fons de Suficiència serveix d’ajustament. Si amb els Tributs cedits se superen les necessitats, el fons de suficiència és negatiu (cal fer una transferència a l’Estat).

És a dir, que segons com s’acabi la cosa no només no rebríem ni un euro de més per recuperar el dèficit sinó que a més a més hauríem de pagar més!

Per això li vaig fer altres preguntes:

Manel:

Si ens donessin el 100% dels tributs, aleshores segur que per molta necessitat de despesa que tinguéssim el Fons de Suficiència hauria de ser negatiu, no?, ja que som una comunitat rica (sic).

Ara bé, entenc que la recaptació dels diners és sempre a mans de l’Estat independentment dels tributs cedits, ok?

En cas que hagi divergències entre el que l’Estat creu i nosaltres diem sobre la Necessitat de Despesa, si els diners recaptats els té l’Estat, independentment dels impostos cedits, ells imposaran el que ells consideren més adequat, no?

Resposta de l’Elisenda:

La recaptació dels impostos estatals on tenim una participació (IRPF, IVA, impostos especials) és a mans de l’Estat.

Pel que fa a la fórmula que determina les necessitats de despesa queda escrita a la LOFCA.

Ara podem divergir, però finalment hi haurà una fórmula que l’Estat determinarà. Podem no acceptar-la per a Catalunya, i ens quedaríem amb la fórmula actual. Un cop aprovada aquesta fórmula a la LOFCA, l’Estat fa els càlculs i les actualitzacions anuals pertinents.

Resumint, el PSC-PSOE, CiU i IC, que varen redactar la llei del finançament de l’Estatut (recordem que no era el que es va aprovar amb el 80% dels parlamentaris catalans) i que fou ratificat pel vot positiu dels catalans en el referèndum, està escrit de tal manera que permet que l’Estat segueixi robant-nos. No ho dic jo, ho diuen aquests professors prestigiosos.

 

Quina aixecada de camisa! Ara ja poden fer-se la foto d’anar units i de queixar-se. Com he dit abans, Espanya no pot ni vol deixar de ser un imperi i per tant l’espoli continuarà igual.

 

Cal que reaccionem!: Demanem als partits catalans que deixin de fer el joc a Espanya i que proclamem la independència al Parlament ja!.

 

Veureu com abans l’Estat ens donarà un finançament just.

 

Nota: Al Bloc Gran del Sobiranisme vaig escriure un article referent a aquest tema amb el títol La comèdia de la unitat com a coartada dels covards, en què he rebut comentaris crítics d’alguns blocaires proconvergents que no accepten la meva crítica general dels polítics actuals, incloent-hi l’Artur Mas, quan la varen cagar en pactar aquest redactat de l’Estatut com a mínim pel que fa al finançament. L’argument de la seva crítica vers el meu article és que ara, en aquesta negociació, el PSOE ha de complir la llei; doncs com poden veure, tant el professor Ramon Tremosa com la professora Elisenda Paluzie diuen i demostren tècnicament que la llei permet al PSOE fer que l’espoli fiscal català continuï igual o fins i tot pitjor.

 

Aquest article està dedicats a ells.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *