Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

4 d'abril de 2011
0 comentaris

10A Votar o no votar, aquesta no és la qüestió

La votació d’aquest proper diumenge 10 d’abril al referèndum sobre la independència de Catalunya a la ciutat de Barcelona, com també  en altres poblacions, ha generat un debat molt interessant dins de la política catalana.

Malgrat és un referèndum no vinculant i fet per una entitat privada (eufemisme per poder tenir permís per fer-la),  ha estat motiu de discussió entre la classe política catalana provocant una clara visió. Però la divisió no és per votar afirmativament o en contra la independència. Paradoxalment en una democràcia, la discussió està entre els que diuen que cal anar a votar i els qui diuen que no. Jo entendria que els partidaris de no anar a votar fossin els que no creuen en la democràcia o que passen de la política. Però curiosament els qui demanen que no es voti són polítics professionals i a més, ho són gràcies al fet que la gent va a votar.

He llegit  excel·lents articles respecte el fet que el molt honorable expresident Pujol hagi votat i a més ho ha dit públicament a la ràdio que ho va fer afirmativament, com també l’actual President Mas, encara que aquest darrer ha fet tot el possible per fer-ho d’amagat.  Al Facebook darrerament ha bullit amb tot aquest afer i jo he escrit forces comentaris a aquests articles al meu perfil. El Facebook no et permet escriure més de 420 caràcters quan publiques un comentari a un enllaç i això per mi, que m’enrotllo com una persiana és un bon exercici de concreció.

A continuació teniu una mostra del que he publicat:

29 març Ara.cat: Pujol carrega de raons els independentistes

Reconèixer que es va equivocar té mèrit i dignifica. Però no estic d’acord quan el molt honorable president “en la fase final de la conferència, ha evitat declarar-se independentista, però ha acceptat que ja no té arguments per rebatre als que sí que ho són, llevat de “la manca de viabilitat, també en el marc de la Unió Europea”. El mateix devien dir a Lituana, Estònia, Eslovàquia…etc amb la Unió Soviètica, o no?

 

31 març Ara.cat:Jordi Pujol vs. la Santa Aliança

Altra reflexió sobre el President Pujol. Alzamora diu..” és el fracàs de tot un projecte d’articulació nacional: el que ell mateix ha defensat i representat durant 50 anys. No deu ser fàcil acceptar-ho, però Pujol ha tingut el coratge de fer-ho. Per això el que diu és important: per això i perquè, amb ell, una generació sencera fa un pas endavant. No per gust, sinó obligats per la força de l’evidència.”

 

01 abril elsingulardigital.cat: El Sr. Duran, Independentista

Com he anat deixant en alguns comentaris de companys crítics amb Duran, jo penso que no són pas tan dolents. Duran no sé si inconscientment o no, avala la independència quan diu que defensa la postura de l’estat confederal. El Professor Boix ho explica molt bé: “Si volem una confederació (que, per raons lògiques, és més complicada d’obtenir que la independència), el primer pas és ser independents”, o no Sr Duran?

 

01 abril Ara.cat:Artur Mas ja ha votat sí a la sobirania en el referèndum del 10-A

Collonut!!. Ara fa falta que ho facin igual els 256.967 votats de CiU de les darreres eleccions a Barcelona!!
Endavant les atxes!!

 

01 abril Naciodigital.cat:Camacho considera un «error» el sí de Pujol a la independència

Anem bé. Si el PP ho troba un error es que ho fem bé. Tot el contrari de quan el declaraven espanyol de l’any. M’encanta sentir que diguin que el Trias, Mas i Pujol són menys espanyols i com demana ajuda al Duran. Al final si el Duran continua sense obrir els ulls a la realitat acabarà al PP i allà una vegada l’hagin utilitzat el llançaran a les escombriaires

 

02 abril Bloc Deumil.cat: El país es transmuta

L’amic Enric Canela, avui fa un article per emmarcar sobre la situació actual. Sense dubte el pas es transmuta. Jo sóc optimista com ell referent a CDC ´però amb algunes reserves. Però em sap greu de veure com els partits independentistes no estan fent els deures. La independència no vindrà gràcies un partit. Vindrà de tots els partits catalans. Cadascú ha de fer la seva feina i al final tots junts ho aconseguirem.

 

02 abril Avui.cat: Carrasco i Formiguera, el catalanisme més pur

Quina vergonya per a molts que ho han intentat silenciar assassinat del fundador d’Unió. Fins i tot dins del propi partit. Quina llàstima que el partit del Carrasco i Formiguera estigui en mans del Sr. Duran. Si us plau Duran honori al seu fundador dient ben fort: Visca Catalunya lliure!! i faci tot el que pugi per fer-la realitat. Sigui digne del partit que representa.

 

02 abril Bloc Ara.cat: Montilla acusa Mas de fomentar la “divisió amb el vot afirmatiu a la consulta del 10-A

Els únics que fomenten la divisió són ells. Des de quan exercir el vot democràtic crea divisió?. Això només pot ser si una part és antidemocràtica!!. Igual que a Tunisia o Egipte quan deien als manifestants que estaven creant divisió. Però Montilla recorda que el president de la Generalitat votarà “una altra cosa” al Parlament, aquí si que té raó, o no?.

 

02 abril Reagrupament.cat:La primavera torna a arribar a Catalunya

És primavera al nostre vell país. Després de les flors vindran els fruits i hem d’estar a punt per a fer la collita. No treballar per la llibertat és una irresponsabilitat. Encara més, no voler la llibertat és una vergonya, una indignitat. Espanya ens ho ha deixat clar: darrere l’humiliació i l’espoli, vénen més deutes, més impostos i menys respecte. Res més. Als catalans se’ns ha acabat la paciència? Endavant les atxes!!

 

03 abril Ara.cat:Pujol inapel·lable

Magnífic Cardús: “…Dimarts, mentre un Pujol gairebé abatut es veia obligat a reconèixer que o la independència o la desaparició, Madrid feia mèrits per carregar-lo -si calia- de més raons. Espanya aprofita les dificultats financeres del nostre país -després de l’espoli- per humiliar el govern i deixar-lo sense atributs. Confiem que el govern d’Artur Mas hagi entès la lliçó del president Pujol”. Això jo també ho espero.el govern d’Artur Mas hagi entès la lliçó del president Pujol.” Això jo també espero

 

03 abril Ara.cat: Paraula de Jordi Pujol

“…En menys d’un any, l’expresident s’ha revisat a ell mateix i ha fet el pas. Dimarts va dir que no hi ha motius contra la independència i dijous hi vota. “No es pot dir el mateix abans que després del procés de l’Estatut”, diu Ferran Requejo…”. Aquí m’agradaria constar que fou ERC qui va obrir el meló de l’Estatufet. Cal reconèixer-ho. Pujol mai ho va voler, suposo perquè intuïa que estava equivocat

 

03 abril Ara.cat:Votar o no, qüestió de president

En Roger Mallol en un lúcid comentari al FB deia que el Mas quan va votar no pot amagar-se de què és el President. En aquest sentit la Núria de Gispert té raó quan diu que no vota perquè és la Presidenta del Parlament, però no té raó quan es nega anar a votar. Sempre pot votar en contra o en blanc. Però no votar per un polític democràtic és un acte de despreci a la democràcia i indigne de la segona autoritat catalana

 

03 abril El Mati digital:La senyora de Gispert ens deixa sols

El Quim Torra ho diu de manera més educada, però igual de contundent que jo: “Amb aquest gest, la senyora de Gispert no prestigia en absolut la institució que representa, ni l’enforteix, ans al contrari, la degrada, l’empetiteix, la desnacionalitza, la converteix en la reunió de quatre províncies espanyoles. Senzillament, la senyora de Gispert farà exactament el mateix que ha fet el senyor Montilla, no votar.”

 

04 abril elSingulardigital.cat: Excuses

Excel·lent Astrid Bierge: “Duran no ens està dient que no vol la independència -fet conegut i legítim-, sinó que no vol que els catalans tinguin el dret de decidir si la volen o no…És a ell a qui hauria de caure’ls la cara de vergonya, no a Artur Mas. En canvi, és ell qui s’ha amagat com si hagués fet una malifeta. És la trista història del nostre país, sempre demanant perdó per voler existir”

Crec que no cal dir gaire més al respecte. Les posicions estan clares. Hi ha qui entén que la independència sembla irreversible si no volem rendir-nos. Veien el panorama al País Valencià i les illes, Catalunya té els anys comptats si seguim dins d’Espanya. Això sembla que ho ha vist clar el President Pujol i espero que també l’Artur Mas.

Gràcies a les votacións als referèndum i ara amb la del 10A a Barcelona, que malgrat són simbòliques, estan provocant moviments polítics com si fossin unes eleccions de veritat. Definitvament està consolidant l’evolució cap al sobiranisme descomplexat que ha succeït en els darrers anys al país. Com molt bé diu l’Enric Canela al seu article del dissabte, el país transmuta.

Sembla molt lluny quan el President Pujol va menysprear l’oferiment d’ERC per triar el PP. Però només fa 12 anys d’això. Ja no parlem del mateix President Mas, que va trencar el pacte entre les forces catalanes de defensar l’Estatut sortit del Parlament amb un suport del 89% dels diputats. Mas va pactar secretament amb el ZP i el PSOE-PSC, canviant el model finançament que justament ara CiU reivindica com la solució per sortir de la crisi. D’això només fa 6 anys.

Sembla molt lluny quan deu mil catalans fa dos anys i escaig van anar a Brussel·les reclamant el dret per l’autodeterminació de la nació catalana. Sembla molt lluny quan fa un any i mig, a Arenys de Munt, van decidir fer un referèndum al poble amb la mateixa pregunta de la ILP presentada per deumil.cat al Parlament i que fou no admès a tràmit amb els vots unànimes de CiU, ERC, PP, PSC-PSOE i Ic-Eua.

Els referèndums han obligat als partits catalans a definir-se. Esquerra la va agafar a contrapeu i a corre-cuita va mirar de pujar-s’hi al carro mirant d’aprofitar-ho per les eleccions al Parlament. Però els catalans estaven dolguts de tantes renuncies per perdonar-los el que havien fet.

Però el darrer referèndum del 10A a Barcelona també aflora les contradiccions dins del principal partit de Catalunya. A CiU s’ha obert una divisió entre els que creuen que els catalans tenim el dret a decidir i els que no. El Duran i la Gispert amb els seu exemple s’alineen amb el Montilla i la Camacho que unànimament diuen: Els catalans no tenim el dret a decidir el nostre futur encara que siguin amb una votació no vinculant.

Perquè d’això es tracta. La qüestió no és: votar o no votar. La qüestió és: tenim els catalans els mateixos drets que la resta dels pobles per decidir el nostre dret d’autodeterminació?

Segons els espanyols i alguns polítics catalans creuen que no. Aquests polítics catalans s’alinien amb els espanyols perquè creuen pàteticament que els catalans, inclosos ells mateixos, no som lliures per fer-ho.

Espero que la ciutadania tingui clar qui es cadascú i el menyspreu que tenen vers al poble català.

Nota:Abans, era necessari llegir blocs per treure bons articles, però darrerament amb la competència entre els diaris catalans, la qualitat i quantitat d’articles de columnistes o periodistes ha augmentat significativament. Ja tocava!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!