Una dibuix de Salvador Alarma, una petita joia
Aquest dibuix, que data de març de 1907, és una peça molt interessant de Salvador Alarma i Tastàs (1870–1941), un artista barceloní que va ser un dels escenògrafs més importants del Modernisme i de l’època daurada del Gran Teatre del Liceu. Successor de l’escola de Francesc Soler i Rovirosa. Ambdós van ser uns referents constants en la tasca de Josep Mayans com a escenògraf. Per aquest motiu, estem especialment satisfets per haver pogut incorporar aquesta obra al nostre Fons.
Es tracta d’un dibuix acadèmic a llapis o carbonet sobre paper. Tot i ser un esbós per fer el decorat final, mostra el gran domini de la perspectiva i el volum propi d’un escenògraf.
Al marge esquerre es pot llegir clarament, escrit a llapis amb una cal·ligrafia minuciosa, “Oriana” cuadro final – Març 1907.
Per situar aquest dibuix, cal mirar cap a la producció operística i teatral de principis del segle XX a Barcelona. Cal recordar que Salvador Alarma va ser un dels escenògrafs més prolífics del Gran Teatre del Liceu. Es refereix gairebé amb tota seguretat a l’òpera “Oriana”, de Jeroni Zanné i Rodríguez (Barcelona, 1873- Buenos Aires, Argentina, 1934), que fou un poeta i escriptor català modernista. L’estrena d’aquesta òpera al Liceu va tenir lloc el 28 de març de 1907. La inscripció “Març 1907” coincideix, per tant, exactament amb el moment de la producció o lliurament dels dissenys finals per al muntatge. Aquest dibuix seria l’esbós o el projecte per a l’escenografia de l’última escena de l’òpera.