Una capitell gòtic al nostre fons d’art català
Publicat el 10 de setembre de 2026 per mayans
Procedent del fons privat de Domènec Montés, ens ha arribat aquest element arquitectònic que, segons la IA, es correspon a un capitell gòtic de tradició catalana, tallat en pedra calcària i datat habitualment entre els segles XIV i XV.
Hi podem trobar:
- Motius florals: Presenta una decoració estilitzada en forma de grans fulles apuntades (molt properes a la representació de la flor de lliri o motius de palma simplificats) que s’obren cap als angles superiors per a formar les volutes del capitell.
- Funció original: Per les seves dimensions i format, es tracta d’un capitell de mainell (la colunmeta central) dissenyat originalment per a sostenir els arcs de finestres coronelles o biforades (finestres gòtiques dividides), o bé per a formar part de les galeries d’un claustre.
Aquest tipus de capitell gòtic floral està estretament vinculat als tallers d’escultura de la zona de Girona, cosa la qual quadra amb la informació que sempre ens havia donat Domènec Montés: l’havia trobat en una masia al voltant de la Bisbal de l’Empordà. Un dels exemples paral·lels més clars de producció en sèrie d’aquesta tipologia arquitectònica i estil floral es troba en edificacions medievals gironines (com alguns elements conservats a Sant Pere de Galligants) o els dissenys de finestres gòtiques exportats per tallers de la regió durant el segle XIV.
A la part inferior d’aquest tipus de peces (en el fragment que es conserva del fust o la columna), el relleu d’un braç amb el puny tancat o subjectant la mateixa estructura té un significat iconogràfic i funcional molt concret en l’art medieval i gòtic:
1. Simbolisme de la Força i el Sosteniment.
- En l’arquitectura medieval, les figures humanes o extremitats que apareixen doblegades o “sostenint” el pes de l’estructura.
- El braç i el puny tancat representen l’esforç físic, la solidesa i la força massissa necessàries per a suportar el pes espiritual i terrenal de l’edifici (l’església o el palau).
- És una metàfora visual de la fermesa de la fe o del poder de la institució que va finançar l’obra.
2. Una solució estètica i de transició geomètrica. Més enllà del significat religiós o moral, els picapedrers utilitzaven aquest recurs per motius purament pràctics:
-
- Unió de formes: S’utilitzava per a fer la transició entre la forma cilíndrica del fust de la columna i el bloc quadrat o poligonal del capitell.
- El braç doblegat esculpit en relleu permetia “omplir” l’espai buit i reforçar visualment el punt d’unió més crític del mainell de la finestra.
3. Al·lusió al treball gremial (Les mans del picapedrer)
En alguns capitells baixmedievals i gòtics d’àmbit civil, la representació de mans sostenint eines o amb el puny tancat feia referència directa al gremi de constructors i picapedrers. Era una manera subtil en què els artesans deixaven constància de l’esforç manual i el treball físic d’haver donat forma a la pedra.