Lola Anglada, una il·lustradora de referència
Publicat el 7 de setembre de 2026 per mayans
Aquesta obra de Lola Anglada és una magnífica mostra d’aquesta autora, considerada la darrera dels il·lustradors clàssics de l’escola catalana de principi del segle passat, on podem veure’n el vessant noucentista, rural i costumista. L’estil que utilitza és fet amb traços fins de tinta combinats amb tocs de color suaus i terrosos (carbonet i aiguada),
Alguns dels trets de l’obra d’Anglada que hi podem obervar
- La família en primer terme: a la cantonada inferior dreta es pot veure una família de pagesos catalans. L’home vesteix amb la roba tradicional de l’època (armilla, faixa i el que segurament és una barretina), la dona porta un nadó o infant petit als braços protegit amb una caputxa blanca, i un altre nen més gran camina al seu costat agafat de la mà.
- El paisatge del Maresme: el fons reflecteix a la perfecció la geografia de la costa central catalana, especialment la de Tiana (on ella tenia la seva masia familiar). Hi apareixen camps ondulats, vinyes, petites masies blanques amb teulades vermelles escampades pels turons, vegetació autòctona —com les grans fulles d’atzavares a l’esquerra— i, al fons de tot, la línia horitzontal de la mar Mediterrània.
- Escenes de la vida diària: Si ens fixem en els detalls del fons, a l’esquerra s’hi aprecia un pagès llaurant la terra amb un cavall o ruc, i més al centre hi ha un parell de figures descansant o feinejant entre la vegetació, reforçant la idea d’un entorn rural viu i laboriós.
L’obra transmet els valors típics del Noucentisme: la recerca de l’harmonia, la idealització de la vida de camp com a bressol de la identitat catalana, i una pau de caràcter clàssic i intemporal. El tipus de traç utilitzat per al fullatge de l’arbre que penja des de la part superior dreta i la representació dolça de les faccions de la família són signatures visuals inconfusibles de l’autora.