La frase és d’Adorno. Ens l’ha comentat el Jesús de Breda a la porta de Mauthausen, en els límits de l’horror. A Dachau, a Buchenwald, a Berger-Belsen, a Gusen, a Ravensbruck, a Ebensee el que van matar, el que va morir, va ser la cultura, en sentit profund, filósofic, civilitzatori. L’home sense atributs de Musil-desinvestit de tot plegat, anómic- esdevingut realitat…
Els republicans antifeixistes, una ampla majoria ciutadans i ciutadanes lliures dels Paisos Catalans, van ser els primers i els últims en lluitar-hi en contra.
Recorda-ho tu i recorda-ho als altres.
Contra Franco primer, contra Hitler després, contra Franco un altre cop fins el 1975. Contra l’oblit sempre… I el crit del mai més, el jurament que els i les supervivents van fer el 16 de maig de 1945 a les portes del camp de Mauthaussen ressona en el tren de la vida:
"Finalment, les portes d’un dels camps més terribles i més sagnants s’obren, les del camp de Mauthausen (…) recordant la sang vessada per tots els pobles i els milions d’èssers humans sacrificats, assassinats, immolats pel feixisme nazi, jurem no abandonar mai el camí que ens hem tracat. (…) Ajuda’ns en la nostra tasca.
Visca la solidaritat internacional!
Visca la llibertat!
En nom de tots els que van ser presos a Mauthausen:
Comitès txec, espanyol, francbelga, grec, alemany, italià, iuoguslau, hongarès, austríac, polonès, rus, albanès, holandès i suís, luxemburgès, romanès"
Recorda-ho tu i recorda-ho als altres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!