QUAN LA MEMÒRIA ES MOU: les ‘rojigualdes’ (les) han desaparegut…

L’Ambaixada espanyola ha fet dos ofrenes. Dos llaurers de plàstic amb la bandera ‘rojigualda’ encerclant-los a Essenbe i a Gusen.

Les banderetes han desaparegut de seguida. Mans anònimes, que sabien perfectament el que es feien, les han furtat. Per dignitat, per memòria. A Essenbe no ha durat ni un minut. A Gusen, de seguida ha volat també del memorial als republicans espanyols.

ANDALUCES LEVANTAOS, ELS SEGADORS I LA INTERNACIONAL
A Essenbe els i les andaluses han entrat en comitiva cantant ‘Andaluces, levantaos’. Els vents del poble de Miguel Hernandez, Lorca i Blas Infante: “Sean por Andalucia libres los pueblos y la humanidad”. Davant el monument l’han tornat a cantar. Després, espontàniament, ‘Els Segadors’. I per cloure, la Internacional: simultàniament en tres idiomes, castellà, català i euskara. Amb el mateix puny i la mateixa passió en una sola melodia. I el mateix idèntic respecte per la llibertat dels pobles.

Si l’altre Espanya de Machado existeix, avui estava aquí. En José, nascut a Montilla i arribat a Sant Joan Despí fa 50 anys ho deia. Ha cantat les tres cançons plurinacionalment i puny enlaire. Va perdre el pare a Gusen. Bregat en la lluita sindical antifranquista, recordava que tot el que va matar el feixisme -política i culturalment- i tot el que vam perdre quan van aniquilar la II República.

Enfilant cap a Gusen, la memòria nòmada es mou en cinc autobusos intenta en el mateix fil roig d’una història plurinacional de catalans, valencianes, andalusos, asturianes, aragonesos…. perseguits per un únic feixisme.

“Pels carrers dels nostre temps
es podreix el nostre passat,
allò que ens fa sentir vius,
tendresa dels qui han criat.

(…) Pels carrers del nostre temps,
entre parlars dels nostres vells,
sentint olors de camps cremats,
història morta a cops d’asfalt….

(…) Han cremat el nostre passat,
la terra que ens van robar,
però no cremaran les arrels,
no podran cremar les arrels,.

Intenten cremar el passat,
memòria d’un poble amagat,
història d’un temps imposat”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *