No per res, sinó com a lectures d’un viatge al pitjor i al millor del segle XX. Mots que apleguen les veus que denuncien la planificació econòmica de l’esclavatge i l’extermini del nazisme i, 40 anys després malgrat tot, els llibres que aixequen acta de com les dictadures militars van esmicolar l’Amèrica Latina…
Per resistir-hi, doncs…Roig, Brecht, Levi, Galeano, Benedetti… la cultura i la memòria contra l’oblit.
Crec que va ser el 1992, en plena ràzzia olímpica i acabat el 3er de BUP, quan vaig conèixer en Josep Masip pels carrers de Gràcia: havia estat a Angulema i Argelers, els camps de concentració francesos del Front Popular que tancaven i assetjaven l’exili republicà. En Josep, cada dijous a les set, es reunia al carrer Perla amb els seus companys i companyes de lluita (en Jaume, la Isabel que va parir als camps, en Pere Mariné…). Gent especial que trasbalsa i que et canvien la vida i els projectes.
En Masip va morir fa un mes a Gràcia i sempre deia… d’un roig encès voldria la vida… i dir les coses tal com són.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!