Els cinc autocars dels convoi republicà travessen l’autopista Viena-Linz i algú recorda a les 19.00 hores que fa dues hores que fa 60 anys que Mauthaussen va ser alliberat. I…? Les paraules de la memòria…
::: NEUS CATALÀ I FRANCISCO AURA …
>Neus CATALÀ: "Què podia sentir? No res, el meu cervell no reaccionava; només podia plorar. Plorar molt és el que humanament podia fer, i em va salvar. (…) La vida prengué altra singladura: oblidar el mal físic i aquella ferida moral que ja no superaré, acompanyada d’una rencança, un sentit de culpabilitat per haver tornat jo i no els altres (…) No volem l’oblit per a cap dels deportats i deportades. Si això arribés, seria un altre cop el passat i la mort absoluta. S’equivoquen els que creuen que la tortura mata l’esperit de combat. Com més repressió, més ànim de lluita i més consciència. Això és el llegat que ens han deixat".
>Francisco AURA, sobre la impossibilitat de l’alegria: "No puc dir que recordi l’alliberament del camp amb una gran alegria, perquè després de quatre anys a Mauthausen, no saps que és l’alegria, ni les llàgrimes; t’han convertit en una persona deshumanitzada, sense dret a tenir sentiments (…) encara que hagin passat seixanta anys, encara hi ha nits que crec que sóc allà, encara sento els crits i sento el terror".
PD. El nostre xofer es diu Vladimir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!