Si sou abatuts,
qui quedarà?
Fam i lluita,
neu i vent.
De qui aprendreu?
Del qui no caigui.
De la fam i del fred
aprendreu.
No valdrà dir:
No ha passat ja tot?
Els que suporten la càrrega
rependran les queixes.
Qui els informarà
d’aquells que moren?
Les cicatrius i els monyons
informaran…
Bertolt Brecht, “En temps de l’extrema persecució”
***
Ens hem llevat abans d’hora esmorzant Bertolt Brecht. A les 10.30 s’ha quedat a l’estàtua de Botero de l’aeroport del Prat per viatjar a la memòria. Cap a Mauthausen. Destí: Viena. Aústria. La no-pàtria de Thomas Bernard -l’autor de Henderplatz, ‘La plaça dels herois’-. Bernard no s’hi feia ni amb el seu país ni amb les complicitats de la seva història recent.I escrivia: “Aquell que pensa, només pot llevar-se amb nàusees”.
Al mail obert en Vicent Partal ha fet la síntesi exacta: els camps de la mort apleguen el millor i el pitjor de l’èsser huma i el segle XX. La capacitat ‘europea’ per fer-los i dissenyar-los contra la dignitat humana per resistir-s’hi i sobreviure. Si un es salva i ho explica es salven totes i tots. Ens salven. Aquesta és la càrrega històrica de la Neus Català, de l’Enric Marco, de tots els supervivents catalans als camps nazis. Dels nostres antiherois, encara, que no demanen permís per ser lliures.
Ni pensen demanar perdó per ser-ho.
Amb el segon cafè, més Brecht:
“En els temps foscos,
es cantarà també?
També es cantarà
sobre els temps foscos”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!