10 d'abril de 2007
9 comentaris

Ser-hi en immigració

Llegint una Revista tipus setmanari que oferta pisos i que, també, dóna
certes informacions locals, m’he adonat de la invisibilitat del Partit Popular en el debat obert sobre la gestió de la nova immigració.
Ho he fet arran de constatar en una columna que no es tenia en compte
l?opinió del Partit Popular de Catalunya en la qüestió del nou ajornament en la solució de la
regulació dels locals de culte, per part de varis governs municipals, alguns on tenin representació.
ISLAM PARA TOD@S es un proyecto de difusión y conocimiento del Islam,
para los buscadores de la Verdad
www.islamparatodos.com

Des de l’oposició, se’ns fa difícil trobar un discurs,
una proposta, o una idea que sigui prou "lluent" com per atraure els
focus mediàtics o dels altres partits polítics, de govern, o
d’oposició. Senzillament, això ens passa perquè fem un discurs, i unes
propostes, que la resta de l’oposició supera en tant que, a parer
nostre, travessa la línia entre la proposta política per instal·lar-se
en la verbalització trinxeraire.

Pel
que fa al govern, el nostre discurs no interessa perquè, d?una banda,
és coherent, diu realitats i posa el dit a la nafra amb correcció, i de
l?altra, no ofereix un combat demagògic.

I
finalment, pel que fa als mitjans, el que diem és menys sorollós que el
que fant des de Madrid, i menys patètic que el que fa el govern
municipal de torn….així que no hi som.

Però
hi som. Hem estat els primers a oferir alternatives per a la
instal·lació d?un centre de culte a Badalona, a Mataró, a Vic, a Pineda, a Premia, a Llavaneres, …. Hem estat sempre alertant
que la inacció i l?endarreriment en la presa de decisions era fatal
pels interessos de les ciutats. Hem proposat la compra d?immobles per
part de l?administració, com s?ha fet en altres ciutats catalanes, per
evitar que caiguessin en mans de màfies. Vam ser els primers a promoure
que uns veïns anessin al Ple Municipal perquè feia mesos que no es
resolia la qüestió d?un pis sobreocupat a Mataró….i que en poques hores va
quedar resolta.

Podem dir que
tenim una bona relació, de comprensió i agraïment, de part de les
persones que representen la comunitat musulmana del Maresme, però també
que mai hem defensat ni els ?papers per a tothom?, ni l?assumpció de
polítiques d?integració que no ho són, per paternalistes i socialment
retrògrades, en no incorporar el concepte dels ?deures?, a més del dels
?drets?.

Podem dir que els hem transmès amb claredat la nostra posició, oberta però exigent, i que sempre n?hem rebut una bona resposta.

La
gestió de la immigració no és fàcil, ni la puc descriure en un post del
bloc. No ho pretenc. Però sí que tinc molt clar que no es resol només
amb una mesquita o un lloc de culte. Seria un error proporcionar aquest
equipament, d?entrada, i oblidar-se que, per a la integració, hi ha
molta altra feina a fer. I que cal deixar clar, per exemple, que els
menjadors de les escoles públiques fan un sol menú i no el varien en
funció de la religió ?privada- que cadascú professi. O que els
professionals de la sanitat, en aquest país, són homes i dones, i que
no es pot triar qui vols que et passi consulta. I que el xai que
?sacrifiquen? ?que ve a ser com la nostra matança del porc-, ha de
ser-ho d?acord amb els criteris de salut pública que hi ha en Canet de Mar, El Maresme, Barcelona, Catalunya, España i Europa.

Tot això s?ha de fer. I s?ha
de dir. Però a la gent d?aquí, també se li ha de dir que no els ha de
fer por la diferència. Que cal garantir la seva integració, però que
només s?integra qui se sent d?alguna manera ?estimat?.

Han
de poder tenir un lloc on resar? Sí. Perquè ho diu la Constitució,
l?Estatut, i el sentit comú. Sí, però tenint present que això i prou no
ajuda a res. I que s?han de sentir també part d?una societat plural,
que els acull però que els vol integrats, i no tancats al seu Món. I
que l?Estat Español i Europa som laics.

Per tant, pedagogia i reciprocitat. Priorització i acció.

Per
cert, demà dimecres anem, la gent del PPC, a Vic. Ciutat amb un 25% de
població immigrada, i que ha fet molt més que la nostra per acollir la
diversitat. Hi anem acompanyats de presidents d?associacions de veïns
de Barcelona, Badalona, de representants del comerç, de representants
de la comunitat musulmana,i d?un professional del diari El Punt.

Ho fem per conèixer. Per incorporar. I per compartir. Ja explicaré com ha anat.

  1. Inmigració – primer als partits politics

    Hi ha un desconeixement de la immigració a Canet de Mar com en tot l’estat Espanyol és evident; s’associa amb Pobretat i necessitat sense diferenciar cap caracter cultural, malgrat  tot és un mal dels politics del  l’estat espanyol; situació molt normal per a un país que desconeix els procediments d’agilitar les integracions entre dierents grups.

    al  ambit local sempre s’associa amb grups vinguts del magreb, hi ha 40 paises representats a  Canet de Mar per diferents families. A nivell general el partit popular defensa els punts de vista dels seus patrocinadors, amb una directriu conservadora i controladora per a mantenir al margén de grans afluències de flux de masses. La regularització i altres normes del partit socialista han fet un efecte cridada, però s’atribuïxen assoliments per a l’immigrat com millors prestacions i la nova consejeria estatal entre altres institucions que ja conten amb un simple fet com és incloure les sigles NIE (nombre d’identificació d’estrangers) en els seus ordinadors, pas bàsic perquè l’estat es pluralice perquè dos generacions més endavant gaudeixin de la cultura, les tradicions, la gastronómia, el folklore de gents nascudes en un altre  lloc d’un mateix planeta terra.

    Joey Sanabria Cuestas —

  2. Dimecres
    passat vàrem ser a Vic, acompanyats de representants d’entitats de La Verneda-Sant Martí,   Horta-Guinardo,Sant
    Roc, Llefià i La Salut, per conèixer de primera mà les accions que el
    govern encapçalat per Jacint Codina, de CiU, ha desenvolupat per
    gestionar el fenomen de la nova immigració de forma efectiva. Vàrem
    triar Vic perquè, és una
    ciutat, capital de comarca, on hi ha un 22,5% de ciutadans d’origen
    estranger i on, malgrat aquest elevat índex, no hi ha hagut problemes
    de convivència com els que hi ha a Badalona, barris de Barcelona, Mataró i altres ciutats.

    La
    primera constatació de la nostra visita va ser clara. En la gestió del
    fenomen migratori, el primer que cal és lideratge polític. En Jacint
    Codina l’ha exercit durant els darrers 10 anys. Des de l’any 1997, quan
    Vic només tenia un 6% de població immigrant, l’alcalde de la capital
    d’Osona s’ha encarregat personalment del desenvolupament d’accions
    encaminades a facilitar la convivència entre els nouvinguts i la
    comunitat d’acollida. Ho ha liderat ell, perquè des d’un bon principi
    va veure que aquesta era una qüestió estratègica. Ara, a molts de llocs, quan el problema ja és molt complex, ens despertem i comencem,
    tímidament, a arribar a aquesta conclusió. 10 anys de feina a Vic, i 10
    anys de retard a tot arreú. Dos panorames diferents, resultats de
    l’existència de lideratge polític d’una banda, i de la manca d’aquest
    lideratge, de l’altra.

    La
    segona constatació de la visita a Vic és que l’enfocament de la qüestió
    migratòria és en molts casos errònia. Sovint parlem primer de grans
    conceptes, i ens oblidem de les petites coses, que són les realment
    importants. Ens omplim la boca parlant d’integració, quan aquest ha de
    ser el resultat d’una bona gestió de la convivència. No hi haurà
    integració sense convivència. Per tant, el primer que cal fer és
    treballar sobre la convivència. A Vic ho fan. L’alcalde personalment ho
    fa. Ha fet, per exemple, més de 200 reunions amb comunitats de
    propietaris per explicar als nouvinguts les normes bàsiques de
    convivència als edificis i als espais públics. I això ha estat clau,
    juntament amb un bon programa de gestió de l’arribada de nouvinguts,
    per garantir una integració adequada d’aquestes persones.

    La
    tercera idea és que, a Barcelona, Badalona, Mataró, Canet i tot el Maresme, malgrat el temps perdut, encara podem
    encarrilar la qüestió. Però, tornant a la idea inicial, hem de ser
    conscients que això passa perquè el govern, i l’alcaldia en particular,
    exerceixi un lideratge i situï aquesta qüestió en primer lloc de
    l’agenda política. Nosaltres presentarem en breu una proposta sobre
    aquest àmbit, que es basarà en tres pilars: primer, el Pacte Municipal
    sobre la Immigració, que hem demanat des de fa més de tres anys; segon,
    un programa de foment de la convivència veïnal i el civisme, amb
    normativa inclosa, que focalitzi l’atenció en els barris més afectats;
    i tercer, una revisió a fons dels recursos públics, humans i econòmics,
    destinats a la convivència veïnal, l’acollida i la integració, amb
    l’objectiu d’incrementar-los, racionalitzar-los, i fer-los realment
    efectius.

    Ens juguem el futur. I per això cal un canvi radical respecte a com fins ara s’ha abordat aquesta qüestió.

  3. Tras la reforma de la Constitución Española del 28 de agosto de 1992 ( Directrice Europea 94/807CE ) para extender el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales ( sólo en las municipales ) a todos los ciudadanos de la Unión Europea que residan en los municipios españoles. Està posibilidad se presento en el Congreso de los Diputados el 17 de agosto del 2006 ( cuando la mayoría de los Diputados estabn de vacaciones…) por el PSOE y IU como proposición NO DE LEY para conceder a los inmigrantes que residan de forma legal y regular en España la posibilidad de votar en las elecciones municipales, siempre que existan acuerdos de reciprocidad,  esto afectaria a ciudadanos de MARRUECOS, COLOMBIA y ECUADOR. Sin embargo la Vicepresidenta del Gobierno en una rueda de prensa dijo que en el Consejo de Ministros celebrado el 25 de agosto del 2006  dijo que ES ALTAMENTE IMPROBABLE QUE LOS INMIGRANTES EXTRACOMUNITARIOS PUEDAN VOTAR.
    Es conveniente recordar en vísperas de elecciones municipales quién puede o no votar. Sólo los ciudadanos comunitarios lo pueden, a saber:
    ALEMANIA, AUSTRIA, BELGICA, CHIPRE, DINAMARCA , ESLOVAQUIA, ESLOVENIA, ESTONIA, FINLANDIA , FRANCIA, GRECIA, HUNGRIA, IRLANDA, ITALIA, LETONIA, LITUANIA, LUXEMBURGO, MALTA, NORUEGA, PAISES BAJOS, POLONIA, PORTUGAL, REINO UNIDO, REPÚBLICA CHECA, Y SUECIA .
    Que residan en España, los convenios de amistad con algunos paises sudamericanos estan pendientes de firmar por el Gobierno por lo tanto unos 400.000 ciudadanos de Argentina, Venezuela, Uruguay,Chile y Colombia no podrán votar.
    ( Información del Instituto Nacional de Estadística)

Respon a Angel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!