Ens faltaba poc per aprovar la nostra llista electoral, d’acord amb les imdicacions dels estatuts del PPC, dins el termini que s’havia establert. Ho vam fer abans no ens arribessin indicis que el PSOE estaven preparant una llei per a la igualtat que incloïa la paritat a les llistes electorals.
A la nostra
candidatura, que va triar la Junta Directiva, hi havia un 33% de dones, i
ara ens cal arribar a un 40%. Això vol dir que dels 17 candidats, i
candidates, hem d’augmentar en dos el nombre de fèmines. Ho farem.
Ho
farem, obeint les senyores i senyors congressistes, que aproven lleis
que no resolen res però els fan quedar la mar de bé. I és que, fins i
tot els meus companys del Congrés, no s’oposan a normes que no resolen les
qüestions de fons i que només serveixen per a la foto i glòria del
president del Govern, aquesta mena de governant d’actituds farisàiques
anomenat ZP.
A la nostra Junta, la opinió de les dones és
unànime. Elles, que són professionals, mares de família, joves, o més
grans, diuen que exerceixen la seva professió gràcies a la seva vàlua,
al seu esforç i a les seves decisions.
No els agraden les quotes.
S’imaginen que a la judicatura, a les oposicions a l’ensenyament, a la
policia….haguéssim de valorar més el sexe que l’esforç d’haver-se
preparat? s’imaginen una prova del MIR per quotes?
Els governs
intervencionistes són, en general, populistes i demagogs. Ahir, una
regidora socialista, molt capaç per cert, em defensava la mesura dient
que les dones "cobraven menys que els homes"….quan li vaig dir que
aquesta llei no arreglava aquesta injustícia, va assentir amb el cap, i
vam canviar de conversa.
Aquesta llei, entre altres coses,
disposa com ha de ser un Consell d’Administració d’una societat de
particulars, imposant quotes. A aquest ritme, ens acabaran dient quants
plats hem de rentar cada un, i quantes camises ens toca planxar per
banya…
El que té de bo la llei, relatiu als permisos de
paternitat, només necessita d’un decret del govern. No necessita de
tramitacions llargues…si és que realment es busca l’eficàcia, i no
només el lluïment.
La paritat, la igualtat, no es regula amb
quotes (només). S’assumeix lliurement, a les parelles i a les
organitzacions. La meva dona, em criticava l’altre dia que se celebrés
el "dia de la Dona treballadora", i em deia que, si érem iguals, per
què no celebràvem, totes i tots, el dia dels treballadors, l’1 de maig.
Trobo
que podria tenir raó. I, a risc que algunes em puguin llançar dards, em
proposo fer sentir, també, la veu de les dones, moltes, que no creuen
en quotes i sí en el seu esforç. I que reclamen, i reclamem, una
conciliació d’horaris laborals per poder fer efectiva la igualtat de
tasques a la llar. Aquest acord sí que és fonamental. Que sindicats,
empreses i governs, arribin a pactar en favor de les famílies, de tot
tipus, que hi ha en aquest país.
La Llei que s’ha aprovat es queda a la superfície, però no aborda la qüestió de fons.
Hi
ha un pensament "políticament incorrecte", de moltes dones, de moltes
parelles joves, que no es fa sentir. I crec que val la pena que, sigui
majoritari o no, s’escolti.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I que la majòria dels politics segueixen les directrius de partit o del president o ex-president.
On és suposa que es treballa en equip i solen prendre decissions més o menys consensuades.
No és pas una decissió tècnica, com en el cas dels events esportius, en cas de no hi haure disferències entre sexes. Les dones acabarien destacant amb gimnasia ritmica i els homes amb alçament de pes.
O amb el joc d’ equip com el futbol s’aplicara la paritat i s’obligara a jugar amb paritat, això sí l’espectacle tindria molt més morbo.