28 d'abril de 2007
2 comentaris

Benvingut, Pasqual

Recordo que, ara fa un temps, vaig escriure relacionat amb l?enyorada absència de l?expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.
Res, només volia donar-li la benvinguda al món real,

28/4/2007 Edición Impresa REAPARICIÓ POLÈMICA|LES PROPOSTES

Maragall considera caduc el PSC i avala un Partit Demòcrata europeu

  1. ? L’expresident es declara "disponible" per treballar en el futur amb Prodi, Rutelli i Bayrou
  2. ? Assegura que les organitzacions de "fidelitat ideològica" quedaran superades en uns anys
 Maragall passa davant la seu de la Diputació de Barcelona, pròxima al seu despatx, dimecres passat. Foto:  ÁLVARO MONGE
Maragall passa davant la seu de la Diputació de Barcelona, pròxima al seu despatx, dimecres passat. Foto: ÁLVARO MONGE
LUIS MAURI
BARCELONA

La
reaparició de Pasqual Maragall en l’escena política no hauria pogut ser
més impactant. Després de diversos mesos de silenci, l’expresident ha
realitzat aquesta setmana una sonora rentrée en tres actes,
just en vigílies electorals. En el primer, va renegar de l’esforç que
va costar la reforma de l’Estatut, de la qual ell va ser impulsor i
víctima. En el segon, va carregar contra el president espanyol, José
Luis Rodríguez Zapatero, per qui se sent traït i a qui acusa d’haver
abandonat el federalisme. I en el tercer es despatxa a gust amb el seu
partit, el PSC, al qual considera caduc i no menys deslleial que
Zapatero, i es declara "disponible" per contribuir a fundar un Partit
Demòcrata europeu.
La idea de crear un partit nou, a imatge de
l’organització homònima dels EUA, va ser posada sobre la taula la
tardor passada pels italians Romano Prodi (actual primer ministre, al
capdavant d’una coalició de centre esquerra) i Francesco Rutelli
(exalcalde de Roma), amics personals de Maragall. El català i el
centrista francès François Bayrou van ser dos dels polítics europeus
convidats pels italians al conclave de llançament de la idea, celebrat
el mes d’octubre passat a Venècia.

DOS GRANS PARTITS
"Per a
mi, en aquell moment s’obre un nou escenari en què el tema ja no és
Espanya ni Catalunya, sinó què fan Catalunya i Espanya en la nova
nació, ben real, que és Europa", declara Maragall a l’entrevista que
publica la revista L’Avenç en el número de maig. "La política
europea serà cada vegada més com l’americana, amb dos grans partits,
però que ja no són partits de fidelitat ideològica, sinó de
posicionaments globals. No anem per tant cap a forces de caràcter
ideològic molt marcat, sinó amb grans opcions estratègiques", afegeix,
i tot seguit vaticina: "M’imagino que d’aquí a uns anys hi haurà dos
grans partits europeus, el Demòcrata i el Popular. Crec que la idea
d’un Partit Demòcrata europeu és una idea guanyadora, crec que és el
futur".
L’atracció de l’expresident català per aquest model i la
seva creixent aversió pel patró clàssic de l’esquerra europea no
constitueixen cap novetat. Des de mitjans dels anys 80, Maragall no
s’ha privat de teoritzar al PSC –partit que encara presideix però en
el qual no conserva ni la més mínima influència– en favor d’un partit
menys ideologitzat, més obert i plural, capaç de connectar
transversalment amb tots els segments socials, i en contra del model
centralitzat i disciplinat, tributari en bona mesura de les estructures
leninistes.

PRIMERES EXPERIÈNCIES
De fet, no s’ha limitat a
teoritzar; també ha intentat –amb fortuna incerta– posar aquestes
idees en pràctica: amb Catalunya Segle XXI, primer, i amb Ciutadans pel
Canvi, més tard. Tampoc és nova la seva tesi que la globalització
econòmica condueix de manera indefectible cap a la globalització
política i aquesta, al seu torn, porta els partits a augmentar de mida
per sobreviure, igual que les empreses en el mercat global.
Si cap
d’aquestes teories sona a estrena en boca de Maragall, ¿a què ve tant
d’enrenou ara? Les tesis no són noves, en efecte, però sí que ho és la
condició actual de Maragall. Per primera vegada no exerceix ni aspira a
cap càrrec públic que l’obligui a la més petita dependència del seu
partit. A més, sent un profund despit, una intensa frustració pel
trencament abrupte del seu mandat com a president, fracàs del qual no
considera innocent el PSC. I, finalment, altres han posat la idea del
Partit Demòcrata sobre la taula europea. Només fa falta sumar-s’hi.
"Jo hi coincideixo estratègicament –assegura Maragall a L’Avenç–,
encara que tampoc no és una cosa que t’entusiasmi personalment tant com
et podia entusiasmar el Partit Socialista on vas néixer, amb el qual la
vinculació humana i ideològica, filosòfica i política, era molt
marcada, molt específica, i la pròpia coherència del grup, molt forta.
Ja no és el cas. Això és un gran transatlàntic en el qual tu viatges.
En això estarem".

  1. En un periodico italiano " Europa " Pasqual Maragall,
    " considera que el ESTATUT ha sido tan complicado que no valía la pena y que fue UN ERROR impulsar la reforma estatutaria sin cambiar antés la Constitución "
    Declaraciones que han convulsionado las bases del PSC ( José Montilla) Parece ser que a Pascual no le termina de gustar el articulo 2 de la Constitución ….LA INDISOLUBLE UNIDAD DE LA NACIÓN ESPAÑOLA, patria común e indivisible de TODOS los españoles….. Un ESTADO es un conjunto de INSTITUCIONES a las que para no herir sensibilidades se han denominado Autonomias, Regiones o Nacionalidades, El Estado debe mantener competencias absolutas sobre Ejercito, Fuerzas Armadas, Hacienda, Justicia y Administración Pública, en España se encuentran las Autonomias con más competencias de Europa.
    Siguiendo en sus declaraciones dijo que el proceso europeo debe ser liderado por el eje España- Italia, dejando Cataluña al margen ??? Evidentement Joan Ferran portavoz al parlamento catalàn ( adjunto) ha dicho que el PSC no comparte las declaraciones de Maragall pero las respetan. El PRESIDENT José Montilla no sabia nada ni habia leido nada y que de todas maneras para que a él no le gusta mirar al pasado quizas se refiera al crédito multitudinario que la Caixa ha perdonado al PSC o a la OPA sobre ENDESA. Me limito a reproducir la noticia para que cada cual piense y saque las conclusiones pertinentes las exponga y las comentemos, esto puede tener morbo.
    Gracias.

  2. Pasqual, entrañable amigo, cada dia que pasa que te estas ganando el aprecio de muchos. Inconformista con el ESTATUT ? Realista con que el PSC ha de canviar de rumbo y democratizarse. Decia en una entrevista en un periodico de gran tirada de Barcelona que el PSC tiene una burocracia partidista " Aqui el aparato decide que si te portas bien irás de número 3, y tú, ojo con lo que dices o verás .." Te creo amigo Pasqual te creo a pies juntillas, por lo que vengo viendo desde hace tiempo da como la sensación de que en tu partido hay una disciplina de hierro, o estas conmigo o estas en contra de mi, esto es algo que hemos notado todos, Sobre este extremo recuerdo a Rosa Diez y a tantos otros. Como bien has  Pasqual " PIENSO LUEGO ESTORBO…. ". Buena reflexión para cada cual. Un sueño de todos que se flexibilice y democratice el PSOE
    ( PSC) y deje de arrojar acusaciones infundadas como el asunto del LINO, desde el 2002 no para de intoxicar con " slogans " infundados tergiversando la realidad, el pueblo es muy inteligente y lista , gracias a Dios. Un cordial saludo amigo Maragall.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!