4 de gener de 2019
2 comentaris

Vides Plenes o vides ocupades ?

FoMO són les sigles en angles de “fear of missing out” “la por a perdre’s alguna cosa”. La necessitat humana d’etiquetar-ho tot fa servir aquesta expressió per descriure una nova forma d’ansietat sortida després de la popularització del mòbil i de les xarxes socials, una necessitat compulsiva d’estar connectats. En realitat les xarxes socials no han provocat res de nou, podríem dir que FoMO és una forma moderna i digital d’una por social més tradicional, com és l’exclusió, i que apareix quan un se sent allunyat o fora d’algun tipus d’esdeveniment social que ha succeït i en el que no hem estat presents. És veritat que xarxes com Instagram tenen tots els elements necessaris per a convertir-se en additives, ja que, com si és tractes d’una màquina escura butxaques que no sabem quan ens donarà el premi i seguin tirant monedes pensant que “poder ara”, a Instagram tampoc no sabem en quin moment ens entrarà la informació i anem clicant més del compte per no perdre’ns cap cosa important: un missatge, una notícia, un post…. També hem de tenir en compte que les persones som curioses per naturalesa, la curiositat és una bona qualitat que ens permet aprendre, però la humanitat és molt més antiga que els telèfons intel·ligents i aquesta curiositat és la que ha fet que, “de tota la vida”, les persones s’interessessin per la viada dels altres i ara la tenim clicant el mòbil, ja no cal anar a fer safareig! El que passa és que a Instagram som nosaltres els que pengem la nostra vida i, sovint, el que s’hi posa és la millor versió de la nostra vida i això provoca que, algunes persones, pensin que els altres són més feliços. Gairebé ningú penja a la xarxa una baralla amb la seva parella! La psicòloga Jenny diu: “Pensem que darrere del somriure de l’altre hi ha una vida més fàcil que la nostra” 

Les pors a perdre’s alguna cosa ens poden portar a crear pensaments irracionals, com arribar a creure que els nostres amics ens oien perquè no ens han convidat a la seva darrera festa o que tothom té més sort que nosaltres. Per les persones amb propensió a aquest tipus de pensaments, les tecnologies modernes poden arribar a exacerbar aquest tipus de pors, però el problema no és la xarxa social, sinó en la persona. És a dir, potser no cal fixar-se tant en les hores que dediquem a les xarxes socials, sinó en com invertim el temps que no hi estem connectats. No es tracta tant de reduir el temps que dediquem, sinó d’augmentar-lo amb altres aspectes que ens facin tenir una vida plena.

Avui en dia, gairebé tothom té xarxes socials, però hi ha qui té la vida plena i, li donarà un bon ús perquè, com diu el Filòsof Francesc Torralba, “Qui no té una vida plena, té una vida ocupada”

  1. Una interessant reflexió sobre el món del glamour d’Instagram i de les xarxes socials, que tot ho pinten de rosa com si tot fós de rosa (que no ho és pas, és clar). I és veritat que la humanitat sempre ha estat xafardera, però ara ho té molt fàcil, més que mai, per a curiosejar. Llàstima que les humanitats hi surtin perdent, amb això.

    La vida de la gent superficial sempre ha estat així. Sembla que no es pot canviar, això.

    Ens veiem per Vilaweb. Salut.

Respon a unicorn Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!