No hem de ser temeraris i sabem que: la por és necessària i imprescindible. Gràcies a la por hem sobreviscut com espècie, per exemple, quan travessem el carrer no ens atropellen, sabem ser prudents quan entrem a un lloc desconegut i, en definitiva, ens protegeix i ens ajuda a protegir als altres. Però també és veritat que moltes vegades la por ens paralitza. Sempre que ens col·loquem en el món d’una forma nova experimentem por i, sovint, aquesta por ens impedeix progressar en les nostres vides. No poden combatre la por, només la poden convertir en una companya del nostre dia a dia.
Hi ha la tendència a mirar la vida dividida en alternatives bones i alternatives dolentes. La por a prendre una decisió incorrecta, sovint, és la causant del bloqueig que impedeix decidir. Quan en realitat, el més habitual és que no hi hagi dedicions bones i decisions dolentes, sinó que hi ha diferents camins i, probablement, triem el que triem, hi trobarem coses bones i coses dolentes. Per tant, no ens podem equivocar!, però, ens han ensenyat, tan bé, allò de: “Vigila!, podries prendre una decisió equivocada” que som capaços de fer voltes i més voltes, fins i tot per prendre les decisions més simples com triar el color d’una camisa. Perquè la ment busca l’alternativa correcta i, es miri cap on es miri, hi trobarà avantatges i inconvenients.
Les decisions han d’estar preses amb l’afecte i amb les nostres creences, per exemple, quan triem parella: si la triem per amor, res no ens assegura que anirà bé, però segur que anirà millor que si la triem per por a quedar-nos sols. Perquè com diu el filòsof danès, Kierkegaard, : “Si et cases, et penediràs; si no et cases, també et penediràs. Et cases o no et casis, el mateix et penediràs.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!