Conviure amb una persona que, sempre, evita el conflicte

És una característica d’algunes persones, girar el cap i no mirar quan hi ha un conflicte. No prenen decisions i són molt hàbils en la pràctica del “jo no sé”. És possible que ens diguin que prefereixen evitar-los. Però, entre els humans, el conflicte no és ni bo ni dolent, és inevitable.

Quan hi ha un conflicte, hi ha qui sempre s’enfronta i vol tenir la raó, sí o sí, i això és terrible però, a l’altre extrem també hi ha aquells que sempre els eviten.

La tendència a fugir, segurament, no és dolenta en situacions de poca importància. És quan podem aplicar la frase de: “Què t’estimes més, tenir raó o ser feliç?”

Però que passa quan és importat i no es pot deixar estar? Que passa quan el problema afecta persones a les quals estimen? No decidir ja és decidir, és mostrar que no es farà res al respecte.

És a dir, no podem evitar el conflicte, però podem decidir: fugir i girar el cap per no veure’l, enfrontar-nos-hi com si és tractes d’una guerra o resoldre’l.

Quan s’ha de conviure amb persones que davant dels desacords mai no fan res, pot ser especialment dur. Si es té la sort de viure una vida sense conflictes greus, no passa res, una calla i l’altra decideix. Però, per desgràcia, més tard o més d’hora es viuran situacions conflictives.

Els desacords amb la parella, la família d’origen o família política, els amics, els veïns, la feina, en principi; no són problemes, són situacions que cal aclarir, però, si s’evita parlar-ne, acabarà sent un problema.

Sovint és pensem que, qui no s’implica en el patiment o neguits de les persones que tenen al costat és un símptoma de passotisme, però, el més probable és que amaga una por molt forta a ser rebutjat.

Quan això passa en parella s’estableix una “cicle tòxic” que es repeteix sempre, de la mateixa manera. El primer se sent decebut per algun motiu i vol parlar-ho. El segon l’evita. El primer insisteix fins que s’enfada. El segon se sent atacat i comença la discussió. Després de la discussió callen i s’estableix un període de calma fins que el primer torna a treure el tema. És a dir, realment, no parlen mai sinó que, de tant en tant, exploten.

Mati Segura

Psicòloga. Terapeuta de parella

col. 13321

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *