Tranquil si ja has abandonat els bons proposits d’any nou. Ets normal!

Hi ha persones que som de setembre i persones que són de canvi any. Hi ha que qualsevol dia de l’any és bo per macar-se objectius i també n’hi ha que no se’n marquen mai. No sé de quin grup sou, però segons un estudi la Universitat de Scranton, Pensilvania, un 92% dels propòsits que es fan a l’any nou fracassen o, dit d’una altra manera, només compleixen els seus propòsits el 8% de les persones.

Si us heu sentit fracassats en algun dels vostres objectius, primer de tot, no us desespereu i penseu que, segons la Universitat de Scranton, esteu dins la majoria de la població, és a dir, sou normals, però si el que voleu és aconseguir els vostres objectius trobareu moltes recomanacions per tot arreu. ¿Qui no ha escoltat alguna vegada allò de: els objectius han de ser ben definits, han de ser mesurables, han d’incloure metes intermèdies? Etc.

La veritat és que, he trobat poques persones que tinguin els seus objectius ben definits, potser veuen un resultat final atractiu, però poca més. Per exemple, posar-se l’objectiu de ser advocat, no és un objectiu, és la conseqüència de proposar-se, durant uns quants anys, estudiar la carrera de dret. És molt difícil aconseguir un objectiu si el camí que hem de recórrer no ens és atractiu. Arribar al cim no requereix esforç, el que requereix esforç és tota la pujada. Potser, aquest és el gran motiu pel qual no s’aconsegueix.

L’esforç és diferent del sacrifici. Som capaços d’esforçar-nos quan, malgrat els moments durs que hi ha en totes les coses que valen la pena, els moments de satisfacció són molts més que els moments dolents.

“Cal tenir força de voluntat”, ens diran, però quan els passos que s’ha de fer per aconseguir l’objectiu són viscuts com un sacrifici i no com l’esforç gratificant de què parlàvem, és molt difícil tenir força de voluntat.

Si alguna cosa s’ha de tenir clara, a l’hora de treballar per un objectiu és, el “per a què?”. Per a què vull estudiar una carrera, per a què vull fer esport, etc. Si el motiu pel qual es vol estudiar una carrera és per tenir un títol i el motiu per fer esport és només tenir un cos més atractiu, probablement, es fracassarà.

Els objectius han de ser propis, no poden ser els dels pares o els que estan de moda en la societat que ens ha tocat viure. Hem de viure la nostra vida, no la vida dels altres!

Per últim, recorda que ser feliç és el que vol tothom, no és cap objectiu!, sinó una conseqüència que, les coses que hem fet, les hem fet bé; que hem triat el camí que volíem per anar a l’objectiu que volíem (i la sort ens hi ha ajudat una mica).
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *