Comentaris anonims

Aquesta setmana la Vanguardia va publicar un article de com és, segons Meetic, l’home més buscat per les dones i, segons les respostes de les usuàries, donen bons consells als homes. És tan ridícul! Que vaig pensar que escriuria sobre el tema; vaja! Com quan has de passar una entrevista de feina que, de vegades, has de semblar el que no ets perquè et contractin?, doncs el mateix! Aparentar, per a poder lligar. Consells com no dir t’estimo a la primera cita, o mantenir converses interessants, o anar polit… . De fet així funcionen aquestes aplicacions on, les possibilitats teòriques són moltes, però les possibilitats reals moltes menys. Dit d’una altra manera, potser és fàcil lligar, però trobar-hi parella no tant. Aquest és el seu negoci, no els interessa que els usuaris trobin l’amor, volen que estiguin enganxats a la plataforma, els interessa que es tinguin moltes cites, que la gent s’enganxi a conèixer possibles candidats mentre es mantén la il•lusió que aparegui el definitiu. Després vaig pensar que seria més interessant escriure sobre el subtítol: ̶ 70% de les dones confien trobar-hi l’amor verdader ̶ No sé si és veritat, però em va semblar un reclam publicitari. Trobar l’amor verdader! Sembla més aviat un títol de fotonovel•la d’anys setanta on les noies buscaven al seu príncep blau. És a dir noves tecnologies per a creences antigues.
També volia escriure d’amor en temps de les apps però, quan ho estava llegint a la Vanguardia digital, on tots els lectors poden escriure comentaris per dir la seva, al final de l’article vaig trobar el següent comentari d’un lector anònim: “Vamos…Al tio guaperas con pasta para que las saque de la caja del supermercado en el que trabajan…Venga yaaa…De nada les va a servir buscar tanto si luego la rascan mientras la chupan…” Que, a part de pensar en la grolleria del contingut (del que prefereixo passar), del que vull parlar és de la facilitat que hi ha, avui en dia, per dir, asseguts còmodament al sofà de casa, tot el que ens doni la gana, amagats darrere la pantalla i amb un pseudònim.
Si llegiu els comentaris que s’escriuen sota algunes notícies, us adonareu que és molt senzill insultar des de la covardia de l’anonimat

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *