SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

6 de maig de 2017
0 comentaris

Viatge a la Romandia

La Romandia és la regió suïssa formada pels cantons de parla francesa (Ginebra, Vaud, Neuchâtel, Jura, Berna, Valais i Friburg). Cap allí vam adreçar-nos per passar uns dies de turisme i conèixer de prop zones quasi mítiques (el llac Léman, les vinyes del Lavaux, el Matternhorn) passada la Setmana Santa. Si la vostra opció és d’anar fins allí amb cotxe, per no cansar-vos  hauríeu de fer una parada a França. En el nostre cas, vam dinar magníficament a Les Voiliers de Port Leucate i arribarem a pernoctar a Orange, ciutat tranquil·la on destaca un teatre romà majestuós, on avui s’interpreten òperes i teatre, amb capacitat per nou mil persones i amb una acústica excepcional. En arribar a Suïssa, heu de saber que haureu de pagar la vinyeta (uns 35 Euros anuals) per poder circular pel país. Una primera contribució al finançament de les seves carreteres (les autopistes són gratis). Suïssa no és barata, però el transport funciona com un rellotge. En aquesta ocasió vam decidir passar de Ginebra i instal·lar-nos prop de Lausana. Aquest és el resum de la nostra experiència.

Primer dia: Del llac Léman al de Neuchâtel

Com vam comprovar en arribar, Lausana és gran i caòtica. L’orografia no ajuda gens, i al ser un nus de comunicació ferroviari, la circulació es fa molt complicada. Per això vam començar la nostra visita a la Romandia adreçant-nos cap a Nyon. La primera parada però va ser a Rolle, vora el llac Léman, on destaca un castell molt ben conservat i les vistes sobre el llac. Recomanable entrar a L’Arantele i tastar algun dels seus saborosos pastissos. Encara més boniques són les vistes des del Museu Nacional del castell de Prangins, on de forma molt didàctica podem aprendre moltes coses sobre la història, la vida i els costums des de la seva fundació fins al 1920. Allí ens vam assabentar del domini que va exercir la casa de Savoia en aquests territoris i la seva vinculació primer a l’Imperi Germànic i després a l’imperi espanyol. Aquest era un enclavament decisiu per a poder passar els terços espanyols fins a Flandes per no tenir que transportar-los per mar, que haurien d’haver burlat la vigilància de França i Anglaterra. Així mateix se’ns va fer evident que malgrat la fama de país pacífic, ha patit greus conflictes, com quan la Convenció francesa va envair-los i va voler imposar el centralisme jacobí, que no va funcionar. Va ser el mateix Napoleó que va ordenar tornar al sistema cantonal. O haver-se arribat quasi a la guerra civil durant la Primera Guerra Mundial, a causa de les tensions entre els cantons de parla francesa i els de parla alemanya. També hi destaca tota l’evolució ferroviària del país helvètic, la primera motocicleta o les estacions de telefonia i telegrafia, així com telers elèctrics, que avui ens semblen andròmines prehistòriques. En sortir amb direcció a Lausana és recomanable passar per l’interior fins Aubonne on travessareu camps de vinyes característics d’aquest cantó.

Deixant la banda del Léman, vam adreçar-nos cap al llac de Neuchâtel, passant per Cottens (cantó del Vaud), Yberdon-les-Bains, fins arribar al magnífic poble d’Orbe, que conserva intacte el traçat medieval, les restes romanes (inclosos magnífics mosaics) i des d’on podem contemplar tota la extensió del Vaud. Passàrem per Cheyres, comprovant la pau i tranquil·litat que suposa viure al cantó d’un gran llac, acompanyats d’una munió de cignes que descansaven, acostumats del tot a la presència humana.

Per acabar el dia ens aturem a la ciutat medieval d’Estavayer-le-Lac, pertanyent al cantó de Friburg, i on, amb un fred intens contemplem la caiguda d’una lleugera nevada. Com a nota curiosa observàrem, penjats pels carrers, nombroses figures de granotes, símbol d’aquesta vila. Per sort, la nevada va ser curta i de tornada cap a l’hotel, havent millorat el temps, vam contemplar un principi de posta magnífica amb els Alps nevats.

Segon dia: Berna i Friburg

Anem directament a Berna (o Bern en alemany), a visitar el centre de la ciutat, rodejat pel riu Aar i declarat Patrimoni de la Humanitat. És un casc antic molt ben conservat, planejat per a que hi puguis caminar pels seus carrers sempre aixoplugat, quan hi plou o neva en abundància. Tots els seus carrers, a banda i banda, tant en sentit lineal com transversal són porxats. Això facilita molt les coses per veure els aparadors (sobretot les pastisseries que fan goig), però no pas per fotografiar la monumentalitat de la ciutat, doncs pel mig dels carrers hi passen busos, trolebusos (o tramvies elèctrics), taxis, furgonetes de transport i cotxes dels residents (la resta de vehicles tenen prohibit aparcar).

És una ciutat molt fàcil de visitar. Aparquem el cotxe en el Pont Nydegg, amb vistes força atractives sobre el Aar i les teulades de la ciutat, i enfilem cap a la part més alta, just al darrera de la Torre del Rellotge (astronòmic). També són remarcables la Torre de l’Ogre i el Kornhauss. Observem que molts edificis estan adornats amb estàtues dels oficis o negocis que hi regentaven. Al mateix temps, les fonts i les estàtues pulcrament pintades es conserven en perfecte estat. I encara una altra curiositat: davall dels porxos hi ha gran quantitat de negocis als quals s’accedeix baixant una escala. La qual cosa vol dir, que en cas de necessitat, en d’altres temps es comunicava tota la ciutat subterràniament (potser encara avui).

Després de visitar l’Ajuntament, ens aturem a reescalfar-nos i assaborir la pastisseria bernesa (el dia és fred malgrat el sol), camí de la Catedral i l’esplanada del Matte , encara que el cantó és més conegut per originar el formatge Emmental. A Suïssa, entre d’altres coses, són grans afeccionats al teatre, hi ha sales pertot arreu. A Berna fins i tot hi ha un Museu del Teatre. Observem que la presència de l’alemany ha guanyat en presència i domini de fa temps al francès, malgrat que quan es va constituir la Confederació, aquesta era una zona eminentment francesa.

Deixem Berna i anem a Friburg, també ciutat que té el seu encant. Potser el més destacable és la Catedral gòtica de Sant Nicolau, amb uns vitralls magnífics de Manessier, l’església dels Cordeliers. Continuem cap a Bulle, capital del Gruyère. Amb un castell molt ben conservat, rodejat per un bonic jardí amb fantàstiques vistes sobre els Alps i flanquejat per una plaça major molt acollidora. Acabem el dia visitant la Catedral de Lausanne, potser el més destacat de la ciutat, situat en la part alta, on l’accés no ho facilita les escales per accedir-hi. Destaquen sobretot els pòrtics i els magnífics vitralls, així com l’amplitud del seu interior, no obstant és la Catedral més gran de Suïssa.

Tercer dia: Travessar el Valais fins al Matterhorn (Cerví)

El dediquem exclusivament a anar al pic del Cervino o Matterhorn (depenent de si esteu a la banda italiana o suïssa). Travessem primer el cantó de Vaud i ens endinsem al Valais, que ens va regalant amb espectaculars vistes dels diferents pics alpins. Arribem a Visp i desviem cap a Täsch, que és on acaba la carretera. Aquell dia vam poder comprovar la puntualitat i bona organització suïssa. Realment ho tenen molt ben preparat. En arribar a Täsch, has de deixar el cotxe en un dels molts i grandiosos aparcaments que existeixen, un d’ells davall mateix de l’estació de tren. D’allí s’agafa puntualment el tren (en surt un cada 20 minuts) fins a Zermatt. També tens l’opció d’agafar un minitaxi que et porta fins al peu del Matternhorn, fins al mirador-hotel o a qualsevol punt que tu vulguis de la zona, doncs les pistes d’esquí són obertes bona part de l’any.

Un cop a Zermatt, pots agafar una combinació de funiculars que et porten a diversos punts (un d’ells a la mateixa cresta del Matternhorn) o bé pels que anem més tranquils es pot agafar el tren-cremallera anomenat Gornergrat Bahn, que és on hi ha l’hotel-mirador, i que té quatre parades, des d’on els excursionistes, senderistes i esquiadors es poden adreçar a diferents llocs, sigui caminant, amb raquetes, esquis, funiculars o remuntadors.

En arribar a Gornergrat et trobes un fantàstic mirador, i més amunt un edifici modern i molt acollidor amb cafeteria, un boníssim restaurant, hotels i fins i tot un observatori astronòmic. Un es pot imaginar el que pot suposar una setmana de vacances en un lloc així, esquiant, descansant (la pau i el silenci hi són pertot malgrat l’afluència de visitants), menjant bé al 3100 Kulmhotel, i observant de nit els estels amb una atmosfera tan neta i rodejat d’una natura imponent. Precisament el nom de l’hotel ve per l’alçada sobre el mar del lloc. I encara que el Matterhorn s’emporta la fama com a pic mític pel muntanyisme (4.478 metres) no és pas el més alt d’aquesta zona. Precisament a l’altra banda de l’hotel podem contemplar la màgia del Monte Rosa (4.634 metres), anomenat així pel color que agafa l’espessa capa de gel que el cobreix, tal com si contemplessis una glacera.

Havent dinat, tornem a baixar amb el tren-cremallera, després d’haver gaudit d’un fantàstic dia assolellat i sense vent (rodejats de pics tan alts estàvem ben protegits).  Pel camí, després de veure estacionada tota una brigada de carros de combat (així de potent és l’exèrcit popular i neutral de Suïssa), només fem una parada al poble medieval de Sion i recordant que aquestes valls van ser el darrer refugi de la creença càtara, assimilada posteriorment a una branca del protestantisme, on aquí van ser respectats, adoptant el nom de valdencs. També ens sorprenem de la gran quantitat de vinyes que hi ha en totes les faldes assolellades d’aquestes muntanyes, i que s’hi faci aquesta classe de conreu malgrat l’alçada considerable.

Quart dia: L’altra banda del Léman

Mai haguéssim pogut imaginar que a tan sols a 4 kilòmetres de Lausana poguéssim trobar una joia tan acollidora, tranquil·la i de postal com Lutry. Malgrat tenir un castell i l’església reformada molt ben conservats, el que atreu més de la població és el traçat medieval de tot el casc antic, la pau i qualitat de vida que s’hi respira. I com no, el gaudi que produeix passejar vora el llac Léman, pot omplir qualsevol esperit, fins i tot és parada obligada per la majoria dels vaixells que creuen el gran llac, tant per la banda suïssa com per anar a la banda francesa. Sembla que aquesta població ho té tot: ben comunicada (per tren, autobús, trolebús, vaixell i carretera), prop d’una gran ciutat, amb tots els serveis coberts i una qualitat de vida que la majoria dels humans voldríem. Envegem sense recança la vida dels seus ciutadans.

La següent parada la fem al proper poble de Cully, una altra població de postal, on destaquen dos arbres de més de 200 anys vora el Léman i l’ampli i tranquil passeig que el voreja, amb unes magnífiques vistes sobre el gran llac. Sortim de la població i ens endinsem per l’anomenada Carretera del vi, en direcció a la medieval Vevey, Si més no, tots aquests camps conreats en estretes feixes en forma de terrassa han estat declarats Patrimoni de la Humanitat (les vinyes del Lavaux ).

Fem una parada a Saint Saphorin, un poblet que conserva els costums i l’encant dels antics pobles vinaters de la zona. Finalment, ens adrecem a Montreux, població populosa, elegant i famosa tant pel seu festival de cinema com pel del jazz. Charles Chaplin la va triar com a residència quan es va exiliar, i possiblement per la proximitat i les notícies que li anaven arribant d’Alemanya, va decidir fer el film d’El gran dictador. A causa de les nombroses visites que va rebre de gent famosa del cinema, que es van enamorar de la zona, va ser la causa de la creació del seu festival. La part baixa de la ciutat encara conserva tot l’encant dels grans hotels de luxe. Molt diferent de la part antiga de la ciutat, situada molt més amunt, i que té el seu nucli originari en una vella església romànica des d’on es pot tenir una fantàstica panoràmica de la ciutat i del llac Léman. Quan la vam visitar, ens va rebre amb els fantàstics sons d’un orgue barroc amb una peça de la mateix època que en aquells moments estava ensenyant un professor a un alumne força disciplinat. 

En la zona dels grans hotels, dinem estupendament bé al restaurant de menjar italià La Rouvenaz, amb vistes al Léman. Després, passem per Villeneuve i ens aturem al Castell de Chillon, una fortalesa construïda el seu dia per la casa de Savoia, per vigilar els seus dominis, situada estratègicament com a porta d’entrada a l’esplanada del Léman i els Alps Valdencs. Actualment és de propietat privada, molt ben restaurat i conservat on ens assabentem que també servia de presó, just al cantó de les estances que servien de graner i magatzem. El veure encara les anelles dels grillons on lligaven els presos i la trampa per on llançaven els cadàvers dels que penjaven al seu interior, que és per on descarregaven els sacs de provisions, fa una mica de cosa, certament. A banda d’això, la visita és força interessant, doncs a cada estança hi ha plafons explicatius, i es conserven murals i mobiliari originals en molt bon estat.

Per acabar el dia ens adrecem a aquesta darrera zona visitant Aigle, on el més destacat és el seu castell i els camps de vinyes. Tornem amb recança cap a Lausana, parant a Roche, sabent que l’endemà hem de deixar aquests fantàstics paisatges i poblacions.

Tornada per l’Alta Savoia, Valence i Avinyó

L’endemà sortim de Suïssa per Annecy, amb paisatges plens de boscos i muntanyes, tan característics de l’Alta Savoia. Fem parada a Valence per dinar. Ho fem al magnífic Bistrot des Clercs, de cuina tradicional de la zona, no ens estem de tastar les seves saboroses costelles de bou. En sortir, ens adonem per una placa que és el mateix edifici on va viure Napoleó quan encara era tinent, els francesos sempre li han donat una gran importància als seus símbols de la grandeur. Precisament, a l’aparcament ens creuem amb una majestuosa estàtua d’un militar revolucionari nascut en aquesta població. Em fa pensar en l’allunyament dels francesos que van fer la revolució i els que ara mateix voten una Le Pen.

Continuem fins a Avinyó on sojornem. Realment, la ciutat és un autèntic infern pels cotxes, amb pocs aparcaments i mal senyalitzats. El Palau dels Papes, que és el més destacable, és més impactant per fora que per dins. La visita al mateix decep una mica, doncs no hi trobem ni mobiliari ni tapissos com trobem en d’altres indrets de França. Ens fan descobrir el luxe en que vivien els Papes, el perquè es van establir aquí, els impostos que recaptaven (les monedes i riqueses les guardaven en un fals terra al qual s’hi accedia aixecant làpides de pedra) i poca cosa més. L’endemà, travessem la Provença i el Rosselló i no parem fins a Viladrau, per dinar contemplant el nostre Matagalls, potser no tan espectacular com les muntanyes que hem vist, però que ens transmet una estranya sensació de pau. Som a casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!