SAVIESA DE GOS

Van prometre que el rescat de les caixes intervingudes, al final del procés, no costaria ni un euro als contribuents. Se van omplir la boca de que seria un procés transparent i del qual sortiria un sector enfortit i sanejat….Doncs a les primeres de canvi, els fets comencen a desmentir les promeses i les paraules. El primer exemple de finalització d’un procés ha estat el de Nova Caixa Galícia, el resultat ha estat la venda a una entitat veneçolana per 1.000 milions, però s’havien injectat 9.000 milions a càrrec de fons públics. Per tant, l’Estat, mitjançant institucions interposades com el Banc d’Espanya, el FROB i el SAREB han regalat, han malmés, han perdut 8.000 milions. Vuit mil, és a dir, 1,3 bilions de pessetes. 1,3 BILIONS!

I encara han tingut la barra de dir a l’uníson el Banc d’Espanya i el FROB que no l’han donat a cap entitat d’Espanya perquè no havien ofertat més. Però, en què quedem? Si ningú havia ofertat 9000 milions, doncs es declara deserta la subhasta i s’adjudica com a Banca Pública! O és que ningú hi havia pensat?

És clar, des dels postulats neo-liberals, això de la Banca Pública és impensable. Una cova de lladres, en resum. Per què no es podia continuar gestionant com fins ara, amb intervenció pública, si no es podia eixugar almenys el que s’havia injectat? I es queden tan tranquils! Quina cara més dura! I ningú se sentirà responsable d’haver perdut 8.000 milions, que no és una xifra petita! La ciutadania hem d’exigir dimissions, dels responsables del Banc d’Espanya (encara que portin menys de 4 mesos al càrrec), del SAREB (que estar regalant paquets de vivendes a Fons d’Inversió de dubtosa credibilitat), del FROB per negociar d’aquestes maneres i el ministre d’Economia i el cap del govern per permetre aquesta autèntica estafa.

I no és que ens sobrin els diners….en aquest Estat de merda que estem patint. Colla d’inútils, o potser millor, autèntics delinqüents que intenten dirigir un Estat, xuclant tot el que puguin. Algú em pot dir quina diferència hi ha entre les maneres de fer del PP de Rajoy i el Polo dela Libertà de Berlusconi? O millor dit, què tenen en comú? Doncs la connivència amb les pràctiques mafioses i el saqueig de l’Estat.

Amb 8.000 milions es podria re-industrialitzar Galícia sencera. Amb 8000 milions es podria acabar l’eix ferroviari del Mediterrani. Amb 8.000 milions no s’haurien de retallar en molts llocs prestacions sanitàries ni ajuts a la dependència. La segona part d’aquest malson comença ara: ningú pagarà per això, no hi haurà cap responsable, es voldrà tapar-ho tot i presentar-ho com un èxit de gestió pública d’una crisi. Mentre, hi han molts gallecs que han perdut els estalvis, que s’han enganxat amb preferents, que han perdut la casa, la feina, etc. I encara hi haurà estúpids que a Galícia els justifiquin i els votin.

Si es convertís en banca Pública, almenys es podria garantir que les petites i mitjanes empreses tindrien accés al crèdit, que és com l’oxígen necessari per a moltes d’elles, si no volen fer ERE’s ni acomiadar gent. Com si això no fos la primera necessitat que té Espanya per sortir de la crisi: finançar les empreses de l’economia real i lluitar contra l’atur. Doncs es veu que no, que des dels paràmetres neo-conservadors (que no autènticament lliberals) tot el que sona a Públic és com cridar el dimoni enmig d’una festa.

Encara els ciutadans esperem que algun responsable de Nova Caixa Galícia, no sols el processin, sinó que vagi a la presó. I ara veurem una segona part d’aquest atracament i estafa, que és el que succeïrà amb la intervinguda Catalunya Caixa. Es deixarà passar una altra ocasió per tornar a tenir una banca pública amb cara i ulls, es vendrà al millor postor sense recuperar els diners injectats, i per tant estafats a la ciutadania. De pas, pensaran que afebleixen a Catalunya. De pas, l’adjudicaran a algun que els faciliti vés a saber el què. Amb connivència amb el poder polític (i aquí és igual PP que PSOE) no processaran a ningú (inclós el maquiavèlic Narcís Serra). En resum, la dreta, Espanya no té solució. És temps de marxar. Adéu, Espanya!