SAVIESA DE GOS

Sense ser professional, fou cavaller prop de Ripoll, de nou cançons que ens han arribat, destaco dues estrofes de la seva poesia més famosa:

“Faré cançó abans que vinga mal temps,

puix a Tolosa n’anam plegats.

A Déu comano tot cant que resti ací;

plorant me’n vaig, car les dones estimo més.

Tot lo país, de Salses a Tremp

salvi Déu, i més enllà on ma dama està”.

“No n’és cap joia el desig que em ve,

que si m’estreny, no tinc poder per mi,

més sol estant canto tot solet m’estic

i penso en ella amb cor qui veu:

la dolça pensa em sojorna i refà

i tinc alt pensar prou bons jorns”. (Faré cançó)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!