El sobiranisme es troba en un atzucac. El moment és molt similar al que es pot trobar una colla castellera de les grans, davant del repte final al concurs de Tarragona. No hi ha res decidit, però s’ha d’arriscar. Anem una mica justos de forces, malgrat que tots els castells anteriors els hem superat i sabem que anem primers en la puntuació. La colla unionista sembla que s’està reorganitzant (Podemos) i aplegant més gent, després d’anar sempre pel darrera. Cal arriscar per assegurar la victòria. Sabem que estem a la darrera ronda, que només tenim un intent, perquè la gent ja està cansada i la moral comença a trontollar.
Aleshores, totes les mirades es posen damunt del cap de colla (Mas), ell té la darrera paraula…i proposa un sorprenent 2 de 9 folrat (sense manilles), o sia dues llistes (la unitària i la de la CUP), un castell només carregat un cop i mai descarregat. Però ara només ens val descarregar-lo, a la vella manera, per a que puntuï i sortim del concurs com a guanyadors. Hi han dubtes, perquè no s’ha pogut fer mai, és una estructura força inestable però si es fa, el resultat serà molt clar i ningú dubtarà que el sobiranisme ha guanyat. Però aleshores, el director de la comissió tècnica (Junqueras) diu que no, que és molt millor intentar el 3 de 10 (amb folre i manilles), que la gent ja està avesada i sap més com treballar-lo. Argumenta que és un castell que puja més alt i també ens faria guanyadors, és un castell que no arrisca tant, una estructura més segura i que sabem que podem descarregar. L’únic dubte és que es necessita més gent, sobretot a la pinya (els indecisos) i no sabem si els podrem tenir.
I així estem. En un temps d’espera que s’està fent etern, discutint entre els dos caps a veure si fem un o l’altre castell. I mentre ells discuteixen i passen el temps, la moral sobiranista es va desinflant, un nou cap de colla unionista (Pablo Iglesias) fa una crida a la gent per fer un espectacular 5 de 9, que esborri a les altres colles unionistes i aplegui el màxim de gent. La gent de la colla sobiranista exigeix als dos caps que es decideixin, però ells com si res, van discutint, i el temps córrer.
Finalment, quan passi el temps, ningú se’n recordarà de la resta de colles (PP, PSC-PSOE, Ciutadans, ICV-IU). Només es fixarà en la memòria històrica que va ser un duel memorable entre el sobiranisme independentista i l’unionisme regeneracionista. Res ens garanteix l’èxit, però cada català ha d’optar entre arriscar-ho tot a un castell més exigent (2 de 9 f) o un de més segur i més alt (3 de 10) però que necessita més gent que no sabem si tenim, i més quan la colla rival està fent una crida que atrau sense saber els resultats concrets, si només vol carregar o descarregar, si vol fer transformar de veritat o si vol només canviar l’arquitectura institucional, però conservant el corrent de fons.
Per això ara, íntimament cada català ha de decidir. I aquest cop, tothom se la juga. Però també és ben cert que el cap de colla podria decidir deixar passar ronda i esperar a veure els resultats unionistes, que s’aclarís el panorama. Sempre té l’opció de demanar una altra ronda (al setembre) en cas d’empat. Això no hauria de fer desesperar als sobiranistes ni ficar nerviós al de la tècnica, malgrat que molts donarien aleshores la culpa de tot el que encara no ha succeït al cap de colla. Però, que ho sapiguem i siguem pacients. Artur Mas té la darrera paraula, no en Junqueras i si no es fa al març, es pot intentar al setembre. Per tant, reflexionem i posem els nervis a descansar, la partida no s’ha acabat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!