SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

8 de març de 2014
Cinema, Cultura
0 comentaris

QUAN LA VERITAT FA MAL

“Philomena” és sens dubte una magnífica pel·lícula. L’actuació de Judi Dench, un cop més, és una lliçó magistral de saber ficar-se en el paper, oblidar-nos de l’actriu i fer-nos sentir què pot sentir una mare coratjosa a la recerca del fill que un dia li van prendre, pel sol fet de ser mare soltera en la molt catòlica Irlanda, haver estat bandejada pels seus pares, finalment internada en un convent-presó de les anomenades “Magdalenes”.Mitjançant la posada en escena d’un cas real, la pel·lícula dirigida per Stephen Frears analitza, dissecciona tot el complot de silenci i ignomínia que va rodejar durant anys aquesta classe d’institucions a Irlanda. Tothom a Irlanda sabia que existien i què passava, ja que moltes famílies benestants portaven la seva roba a les bugaderies d’aquelles institucions, que era la via normal per mantenir-se econòmicament, això és clar, ajudat pel treball esclau que feien les pobres noies que tenien la dissort d’anar-hi.

 

Per sortir-ne les pobres noies havien de pagar una mena de rescat en lliures, i per acabar-ho d’arrodonir, els seus fills eren venuts a rics nord-americans que s’autoenganyaven pensant-se que adoptaven nens abandonats. Per tant, és un film que aborda grans qüestions morals. Xoca sobretot la poca compassió que practicava la societat irlandesa, i sobretot les monges que regentaven aquelles institucions. Xoca perquè al damunt ho justificaven culpabilitzant les mares solteres de tot, i per
tant, havien de pagar pel seu “pecat”. Xoca perquè al damunt es deien seguidores de Crist, personatge que en tots els evangelis va practicar la compassió, el perdó i el consol cap als més pobres, sense retreure res a ningú.

Però no és només si existia en aquests llocs la compassió, sinó que es permetés en ple segle XX, al si d’Europa el treball esclau i un segrest encobert de criatures. Ens fa recordar molt bé el segrest de criatures durant la dictadura franquista, sobretot en les presons de dones i les “maternitats” o hospicis. Algunes entitats que es dediquen a recuperar la memòria històrica xifren en més de 25.000 les criatures canviades de llar mitjançant el segrest “legal”. El càstig a les mares solteres, les condemnades per sedició, rebel·lió o no addictes al règim, fou continuat, sistemàtic i implacable, molts cops amb la benedicció de bisbes i capellans.

Per acabar-ho d’adobar, com a herència dels pitjors anys de la dictadura, algunes monges, amb connivència amb llevadores i metges sense escrúpols van muntar una
autèntica xarxa d’adopcions il·legals, per les quals se’ls feia creure a certes mares que les criatures havien nascut mortes, quan en realitat eren venudes a famílies sense fills que aspiraven a tenir algú que els cuidés durant la vellesa, un sentit gens altruista ni compassiu. Increïble fou que tot això va durar fins als primers anys 90! De tan bé que es van fer les coses en aquella Transició que ens han pintat com pacífica i modèlica. La feinada que hi ha ara per reclamar justícia, per portar als culpables davant els tribunals, en definitiva, per saber la veritat.

Ja ho diuen, que en tota guerra, la primera víctima és la Veritat. La segona és la Justícia. Però no sols en qualsevol guerra, sinó en totes les societats hipòcrites, on prima la doble moral, i al final de tot, qui pateix de veritat són pobres criatures innocents a les quals destrossen la vida sense pietat. Els humans ens comportem molts cops pitjor que moltes bèsties.

Però, a més d’aquests temes amb fort rerefons moral, el film de pas fa una repassada crítica a tota la política dels drets humans durant els mandats de Reagan, sobretot per l’ocultació de la condició homosexual de molts membres del Partit Republicà. Per tot això, “Philomena” és més que una simple pel·lícula de relat humà. És també una obra que ens ajuda a reflexionar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!