SAVIESA DE GOS

Píndar, un dels primers poetes grecs coneguts, ens va deixar un munt d’històries sobre la mitologia grega i dels diferents jocs que es celebraven (Ístmics, Olímpics, Pítics)  per acompanyar els versos d’elogi dels qui li pagaven. Però també entremig dels versos podem trobar escrits molts dels principis morals d’aquells grecs, o almenys de les seves elits.

“El bé més gran és l’aigua/ i l’or com foc que s’abranda en la nit/ llueix damunt la superba riquesa./ Cert és que són d’admirar moltes coses/ i també les dites van més enllà de la veritat;/ faules mestres amb mentides de tots colors ens enganyen./ Una joia que els dies transmeten/ als dies sens treva,/ és el bé suprem pels mortals.” (Olímpica I).

“Ni el temps, pare de tot,/ podria anul·lar les nostres accions,/ siguin fetes amb justícia o contra ella,/ però amb una sort favorable pot venir l’oblit./ El dolor que turmenta mor domat per les alegries/ cada cop que el Destí, fa pujar la nostra felicitat molt amunt./…. Per als humans el terme de la mort no està decidit,/ ni si el dia , fill del sol, comencem tranquil,/ l’acabarem amb ventura no engrunada./ Vénen als homes uns corrents i ara uns altres,/ amb alegries i penes./…La riquesa agençada amb virtuts/ ens porta l’oportunitat per a les coses/ i ens dóna un designi profund d’avidesa;/ ella és l’astre radiant, l’autèntica llum per a un home;/ sempre que sàpiga conèixer el futur.” (Olímpica II).

“Les virtuts sense risc no són honorables/ ni a les ciutats ni en les naus./ però molts són que en tenen memòria/ si el bell és aconseguit amb esforç.” (Olímpica VI)….”És feliç aquell que una bona anomenada envolta!…Per al qui és hàbil, també el talent és millor sense frau.” (Olímpica VII)….“Quan hi ha molt pes i molt oscil·la la balança/ jutjar amb esperit recte és fa difícil” (Olímpica VIII).

“El que ve de la natura és el que més val;/ però molts humans s’esforcen glòria per virtuts apreses./…Hi ha camins que duen més enllà que d’altres,/ i un sol estudi no ens nodrirà tots./ Les altures de l’art són abruptes.” (Olímpica IX). “Un fill de l’esposa és desitjat/ per un pare que arriba a la senectut/ i escalfa la seva ànima amb la tendresa,/ perquè és penós per al qui es mor/ que la seva riquesa vagi a un amo estrany.” (Olímpica X).

“Els homes a voltes fa gran ús dels vents,/ a voltes de les aigües del cel, filles del núvol./ Si algú amb treball reix,/ neixen els himnes dolços de la mel,/ preludis de les dites que seguiran,/ testimoni fidel d’excel·lències./ Perquè, allò que és innat,/ ni la rossa guineu ni el lleó que brama/ no ho podrien canviar; sí, el seu caràcter!” (Olímpica XI).

“Les esperances dels homes rodolen/ ara amunt, ara avall,/ obrint-se pas per un mar de mentides vanes;/ i encara ningú no ha trobat/ un signe sobre qle que tindrà en el futur;/ en coses a venir els pensaments són orbs./ Perquè moltes coses escauen als homes/ contra el que preveien, uns d’esquena a la joia,/ i d’altres, amb penoses borrasques,/ en poc temps han canviat la sofrença per un benestar.” (Olímpica XII).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!