SAVIESA DE GOS

Gènere: Òpera, musical
Obra: Porgy and Bess
Autors: Música de George Gershwin, llibret d’Ira Gershwin
Intèrprets: Lindile Kula (Porgy), Philisa Sibeko (Bess), Mandla Mndebele (Crown), Tshepo Moaqi (Sportin’ Life), Cor de la Cape Town Opera, Orquestra Simfònica del Liceu.
Direcció musical: Tim Murray
Lloc i data: Gran Teatre del Liceu, 12.07.2014, 17h.
Valoració: 5 sobre 10.

Dissabte passat vaig ésser testimoni del fet que tenir un repartiment amb cantants de color no és cap garantia en la interpretació d’una partitura plena d’aquell concepte tan americà i difícil de definir com és el “swing”, que Gershwin tant estimava. Potser cal haver viscut als EUA per copsar i impregnar-se del mateix.

Potser aquest va ser el problema. En moments claus de l’obra la distància musical entre l’original nord-americà i els intèrprets sud-africans es feia massa evident, sobretot a l’hora de marcar l’accentuació correcta del ritme de “swing”, que té com a característica fonamental la parada quasi imperceptible en la penúltima nota de cada compàs final de frase, que li dóna un cert aire de balanceig musical i ritme característic. Aquesta és la dificultat, per interpretar encertadament la partitura de “Porgy ang Bess“, no fer-ho mecànicament, sinó introduint aquest accent tan propi de Gershwin, si més no per respecte a l’autor.

Precisament, per aquesta dificultat, molts la varen qualificar de musical de Broadway, ajudat pel fet que el mateix Gershwin, volent la màxima difusió per la seva obra, no la va estrenar a un teatre d’Òpera (com el Metropolitan, on s’hagués interpretat sis vegades), sinó a un teatre musical com l’Alvin Theather (on es van realitzar 125 funcions). En aquesta ocasió, els intèrprets sud-africans destacaven en la part on intervenien en forma coral, de la qual tots ells en són autèntics mestres. Però quan intervenien els intèrprets principals, l’orquestra del Liceu, molt ben conduïda per Tim Murray (ell sí que imprimia el “swing” correcte, possiblement per dirigir freqüentment a Londres algun musical i també al Covent Garden) tapava la poca potència dels cantants (sobretot el que feia de Porgy). No pot ser cap excusa que fos el repartiment secundari el que intervenia, ja que els mínims de qualitat s’han de garantir. El que encara és menys admissible és que la cantant principal (Philisa Sibeko) se’n vagi dues vegades estrepitosament de to en el duet més famós amb Porgy (“Bess, you is my woman, now“), i que en la interpretació d’una de les cançons més famoses (“It ain‘t necessarlly so”) l’intèrpret del “camell” Sportin‘ Life faci una nota falsa (o muda, doncs no li’n va sortir cap). O el poc ritme donat per Porgy al fantàstic ragtime “I got plenty o‘ nuttin“.

Per això, el millor va ser el cantant Mandla Mendebele en el paper del “pinxo” Crown, junt amb les “grans” (en sentit literal) Tina Mene (Serena) i Miranda Tini (Maria), sense oblidar la gran direcció de Tim Murray. La posada en escena, va a tornar a suprimir de l’original l’escena inicial, on havia d’intervenir un hàbil pianista ambientant in crescendo fins a la irrupció del famós “Summertime” i on el final és més de musical (amb muntatge coral inclòs) que no pas d’òpera (amb Porgy allunyant-se del barri de Charleston, a la recerca de Bess). Tampoc no calia exigir un sobreesforç al cantant que fa de Porgy, que ha d’anar de genolls tota la funció, quan es podia respectar la versió en la qual és coix a causa d’una ferida (de guerra o d’accident). El resultat definitivament no fa oblidar en cap moment la versió cinematogràfica de l’obra (amb les veus notables de Sidney Poitier i un magistral Samy Davis Jr), o la meravellosa versió cantada per Louis Armstong (amb trompeta inclosa) i Ella Fitzgerald, o la històrica interpretació de Jessie Norman o els enregistraments Lorin Maazel o Lehman Engel. Potser era demana massa. O potser hauria estat més encertat fer-ho amb cantants especialitzats en musicals que no pas amb cantants de formació operística. O encara millor, fer-ho definitivament amb qui domina el “swing” i són l’ànima de la música nord-americana: els simples cantants de jazz.