SAVIESA DE GOS

Si avui existís Píndar, segurament seria etiquetat com a home de dretes, però civilitzat. Ell preferia el sistema oligàrquic (avui en dirien de les elits) a la democràcia, però reiteradament va rebutjar la tirania (avui en diríem la dictadura o el totalitarisme). Amb tot, la distància en el temps no ha pogut esborrar la força d’alguns dels seus principis morals, fonamentats en la honestedat i la coherència:

“Cadascú té les seves astúcies;

cal que tothom vegi el camí recte

i lluiti d’acord amb el seu tarannà.

Perquè la força es manifesta en l’obra,

i el seny en consells en aquells que acompanya

la potència d’endevinar el futur”. (Nemea I, 25-29)

“Els amors a coses llunyanes no són els òptims

que pugui tenir un home. Escorcolla casa teva!

La noblesa innata dóna gran poder.

Qui té només allò que ha après és un home fosc, un vel·leïtós.

Mai no baixa decidit la lluita, prova mil gestes esgarriades.

El nen entre els nens, l’home entre els homes

i l’ancià entre els ancians contemplen la part que tots tenim,

nosaltres, la raça mortal. La vida humana empeny

cap a quatre virtuts i mana d’escatir el moment oportú”. (Nemea III, 30-31, 40-42, 72-75)

“No sóc pas un escultor,

per tant no afaiçono estàtues immòbils

dreçades damunt de la peanya.

No totes les veritats esdevenen profitoses

si exhibeixen el rostre tal com el tenen.

Per a l’home sovint el silenci

és el millor que pot pensar. (Nemea V, 1-3, 16-18)

“Els savis endevinen el vent que arribarà en tres dies.

És un guany que no els ensarrona.

Els rics i els pobres fan igualment la ruta

que duu a les portes de la mort.

Em refio dels drets de l’hoste;

miro la llum amb ulls clars entre els meus paisans

i no em reto a l’orgull.

Separo del meu peu qualsevol violència.

Que el temps futur se m’atansi propici.

Qui m’hagi conegut podrà dir si camino

amb paraules picardioses, tot dient-les destrempades”. (Nemea VII, 17-20, 66-69)

“Els mots són xafardeig d’envejosos,

la gelosia pren en els nobles però mai se les té amb inferiors.

Aquells que no posseix el do de la paraula,

mal que tingui el cor fort, l’oblidança el reté en negra disputa.

Gran honra és conferida a l’engany encobert.

Hi ha qui es vana de l’or, hi ha qui d’una planura immensa,

jo de plaure als ciutadans i de cobrir-me de terra

quan hagi lloat el lloable i sembrat el retret que mereixen els malvats.

Els amics són útils en moltes coses,

però més quan ens acuita la fatiga, la urgència”. (Nemea VIII, 21-26, 36-39, 43-44)

“Les proeses antigues recullen la força dels homes.

Ni els negres solcs no ens donen collites sens parar

ni els arbres no brosten l’aroma de flor durant tot l’any.

Els nostres membres estan lligats a alguns desvergonyits

i tenim lluny les fonts de la previsió.

Cal observar mesura en el lucre. (Nemea XI, 38-41, 45-47)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!