SAVIESA DE GOS

Aquest cop, la meva dona i jo vam decidir visitar un London una mica diferent, fora del centre estricte com Wensminster i Trafalgar Square. Així, el primer dia vam anar amb metro fins al barri més al nord, elevat i exclusiu de la ciutat, a Hamstead, on han residit un munt d’artistes com Audrey Hepburn, Jeremy Irons, Sid Vicious o Russell Crow. Com que el dia va començar sent fred i boirós, vam renunciar a les vistes sobre Londres des de Kenwood.

Caminàrem doncs per Church Road fins a la bonica església de St. John. Vorejant el seu cementiri vam pujar per Holly Walk fins a les cases de l’inventor de la pila Volta, Enfield i la sorprenent Admiral’s House, construïda per l’almirall Burton, en forma de vaixell i que va servir de decorat per la Mary Poppins, admirant també la més luxosa de Fenton House. Tornant per Heath St. comprovàrem que estava plena de galeries d’art, la qual cosa diu molt del nivell econòmic dels habitants d’aquest tranquil barri del nord londinenc.

Per la tarda baixàrem fins a la City per Holborn Viaduct, visitant la St Sepulcre-without-Newgate,

la Bartholomew-the-Great, l’antic mercat central de Smitfield i vorejant el Museum of London, on hi ha les restes de l’antiga muralla romana i que dóna nom a la London Wall, fins arribar al complexe de Guildhall o Ajuntament de la City.

Al matí del segon dia, vam visitar l’elegant barri de Marylebone (al sud de Regent’s Park). Pujant des d’Oxford Circus per la Regent St, vam visitar la curiosa església d’All Souls, passant després per les places de Canvendish i Portman abans d’entrar a la Wallace Collection, en el seu temps la col·lecció privada més important d’Anglaterra, formada per aquesta nissaga de marquesos i ambaixadors. Realment, molt bon museu per admirar mobles i pintures dels segles XVIII i XIX. Encara és més impressionant la col·lecció d’armadures, espases, cascs i escuts de tot el món, molt més il·lustrativa que la que podem trobar a la London Tower.

Per la tarda, vam continuar visitant la City, per Liverpool St i visitant les esglésies de St. Helen

Bishopsgate i St Andrew Undershaft. Baixant per la Leadenhall St, vam contemplar algun dels gratacels més famosos com el del Lloyd’s, el Leadenhall Building o el Gherkin de Norman Foster. Particularment il·lustratiu és el cas de la casa Lloyd’s, actualment la major asseguradora del món, especialitzada en vaixells. En principi va ser una taverna situada al carrer Lombard, aconseguint ser punt de trobada de navegants, armadors i banquers, creant amb el temps un club exclusiu que disposava de tot tipus d’informació sobre transport marítim. A partir del 1734 es va publicar un diari amb les dades actualitzades de la majoria dels vaixells del món. Encara es publica avui, amb les dades de més de 20.000 vaixells. Una altra particularitat de la City és que per res amaguen l’opulència i els interessos creuats entre bancs, companyies i estats. Així, darrera mateix el

Banc d’Anglaterra es troba el Banc de la Xina, al cantó de la borsa, la Lloyd’s i el banc HSBC, entre d’altres. Al contrari, les companyies instal·lades a la City semblen competir en alçada amb els edificis del nou centre financer de Canary Warf. Al cantó de tot això, també pots trobar racons increïblement acollidors com l’antic mercat de la City, el Leadenhall Market, on es troba el carreró de Harry Potter, i on al Nadal i la temporada de caça es troben moltes parades amb aus, i on mengen i relaxen els operadors borsaris, fugint de l’estrès especulatiu.

El tercer dia vam travessar el riu amb els moderns trens del DLR i ens arribàrem fins a Greenwich. El primer que vam fer va ser admirar la figura del que fou el cliper més ràpid del món, el Cutty Sark, més tard vaixell-escola i actualment atracat permanentment i convertit en museu nàutic. Esperonats per aquesta visió i recordant el museu marítim d’Oslo, entràrem al National Maritime Museum. La decepció va ser gran. No hi ha en el museu ni un sol vaixell que es pugui visitar, ni tampoc cap part de mida real perquè et puguis fer una idea. Les maquetes no són gaire abundants. El que sí que hi ha són molts quadres de batalles i dels diferents almiralls, així com vídeos molt didàctics sobre importants batalles

com Trafalgar. El més interessant però, va ser l’exposició que hi havia per explicar la història i els mètodes per calcular exactament la longitud. Destacant sobretot la perícia del fuster-rellotger Harrison que va fer els primers cronòmetres. Les discussions i debats entorn a aquest concepte van marcar tota una època, amb recompenses quantioses pels que poguessin trobar el càlcul exacte. Pensem que la Gran Bretanya vivia en plena expansió colonial i marítima, essent de vital importància saber la posició exacta de cada vaixell.

No ens van quedar ganes de visitar el Old Royal Naval College que hi ha al cantó. Deixant enrere el Museu Marítim vam remuntar la colina fins arribar al famós Observatori de Greenwich. Una nova decepció que no va valer la pena l’esforç, doncs ni les vistes sobre Londres vam poder contemplar per estar el dia emboirat. De tornada, vam tornar a la City, contemplant la Torre 42 de Fenchurch St, l’edifici Foster, per anar a dinar al Leandenhall Market.

Finalment, el quart dia vam anar a la Torre de Londres, on ens vam trobar que estaven plantant al fossar exterior 188.000 roselles de ceràmica, en record dels caiguts a la Primera Guerra Mundial, cerimònia que durarà fins al mes de novembre. Realment impressionant, així com el tamany dels corbs

que guarden l’entrada del recinte. Pel que fa a l’interior, havent pagat 22 lliures per persona, els tresors i joies de la Corona Britànica no ens van impressionar gens, ni molt menys la col·lecció d’armadures dels diferents reis, havent vist la Col·lecció Wallace, potser no tan luxosa però més interessant i didàctica, al meu entendre. Realment ens ho haguéssim pogut estalviar. En compensació, vam poder contemplar com s’obria el pont de Londres per deixar passar un veler, visió realment esplèndida.

Després de dinar, vam adreçar les nostres passes per visitar el barri de Clerkenwell, a tocar del mercat Smithfield i el Barbican. El més interessant però és la zona de la Cartoixa de Londres (la Charterhouse), una petita illa de pau, al cantó de la City, que comparteix recinte amb la City University. També podem trobar ben conservades cases i pubs construïts a l’època Tudor. En la terrassa d’un d’aquests pubs ens vam acomiadar aquest cop de Londres. El temps s’havia portat molt bé durant tota l’estança, per ser Londres. L’endemà, amb el tren de Farringdon a Gatwick, plovia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!