Quan les persones es queixen d’alguna cosa sistemàticament i se’ls hi pregunta quina alternativa proposen, i aquestes mateixes persones només responen que amb frases fetes o amb més queixes, o amb “no ho sé però això està malament”, podem arribar a la conclusió que la situació no és normal. Quan aquesta manera d’actuar es troba
Els diferents governs espanyols (tant se val PSOE que PP) han donat per suposat que el preu del kilovat, i per tant el preu del rebut de la llum ha d’estar regulat mitjançant subhasta. Algú ha sentit algun cop una explicació que ho justifiqui? I no l’ha sentit perquè possiblement no n’hi ha cap raó
Van prometre que el rescat de les caixes intervingudes, al final del procés, no costaria ni un euro als contribuents. Se van omplir la boca de que seria un procés transparent i del qual sortiria un sector enfortit i sanejat….Doncs a les primeres de canvi, els fets comencen a desmentir les promeses i les paraules.
La darrera campanya d’Òmnium crida a voler tenir un país normal, és a dir un nou estat. Ve molt bé per incloure en aquest sentit de normalitzar un país, el que en molts països avançats seria inconcebible, per exemple adjudicar concessions indefinidament a canvi de res, i el donar subvencions innecessàries i sense data de
És hora que denunciem amb detall l’estafa escandalosa de les tarifes elèctriques que ens costa als ciutadans el sistema implantat a Espanya. Les companyies elèctriques, tenen establert de fa anys la pràctica del “dumping” o concertació de preus per sota mà. Però la cosa comença molt abans, quan fan el traçat d’una determinada línia (sobretot
El mal costum d’embolicar les coses quan les podem fer senzilles és un dels mals que sobretot les administracions públiques no es poden treure del damunt. Un historiador em va dir un cop que tot això començà amb la formació dels imperis moderns. No va ser el mateix, evidentment, l’imperi mediterrani de la Corona d’Aragó
En el sistema polític espanyol, en el qual s’insereix i pateix el sistema polític català, la designació de càrrecs amb responsabilitat política pot fer-se per vàries vies. L’una, la democràtica, legitimada pels vots dels electors dóna visibilitat al que hom entèn com “polítics”, són els regidors, diputats i senadors. Les altres maneres són totes més
Sembla un mal endèmic, però no tindria perquè ser-ho. La manera d’enfocar i fer les obres públiques en aquest país (per desgràcia massa similar a tot el sud d’Europa) fa que es carregui a espatlles de tots els ciutadans la ineficiència i la barroeria d’una manera de funcionar que alenteix, a voltes impossibilita l’avanç del
Si volem una Catalunya nova, un país independent, caldrà canviar les estructures polítiques i econòmiques, però també les actituds, certs vicis que després de tants anys d’estar sota el poder espanyol, també s’han instal.lat a casa nostra. Enceto amb aquest article una sèrie on aniré explicant les coses que tots els ciutadans hem de deixar
Ara que sembla que comença a ficar-se en marxa (amb excessiva lentitud al meu parer) la Hisenda Catalana, cal parar atenció en dos instruments absolutament imprescindibles si volem arribar bé a la proclamació de la independència. L’un és la llei de consultes i l’altre és la sempre ajornada llei electoral catalana. Pel que fa a
Ja en la darrera etapa de la meva vida laboral, puc ben dir que he tastat de prop tota la evolució sindical dels darrers anys. Sota la lluita contra el franquisme, els homes i dones de CCOO ens apareixien als que encara no treballàvem amb una certa àura d’heroïcitat. Fins i tot, un cop vaig
Des que el Papat de Roma va beneí la croada contra els càtars o albigesos (on morí no sols el nostre rei, sinó també el somni d’una confederació catalano-occitana), les relacions entre Catalunya i Roma han estat conflictives, i gairebé sempre el Vaticà ens ha anat en contra. Potser perquè Catalunya sempre ha estat un
Sortíem de la dictadura i semblava possible. Malgrat que fóu una Transició força imperfecta i sagnant, l’argument que utilitzaven fins a la extenuació els que de seguida vàren omplir-se de renúncies, és que s’havia de consolidar com fos la democràcia, que més endavant resoldríem tots els problemes que anàvem acumulant. La depuració de les forces
Durant els anys 60, pràcticament només hi havia un sindicat: les CCOO. Als darrers anys de la dictadura, el fenòmen sindical va emergir amb força. El component ideològic pesava molt. Encara que ho negaven i es podia matisar, els sindicats molts cops eren corretja de transmissió ideològica. Així, la UGT estava entorn de l’òrbita socialista,
He vist el film “A Late Quartet”, traduït aquí com “El último concierto” (quina mania amb traduïr malament els títols!) i m’ha semblat una esplèndida pel.lícula. Amb un treball grandiós de tots els actors i una direcció sàvia i mesurada, ens fa entrar de ple (i ens les fa entendre) en les interioritats de la