SAVIESA DE GOS

El catòlic de missa diària, Jorge Fernàndez Díaz, ha de saber millor que ningú que un creient, quan ha pecat públicament, ha d’expiar fent confessió pública. Si a més, el dany que es volia causar és manifest, té al damunt l’obligació de reparar directament el dany causat a la persona afectada, rescabalant moral i materialment en tot el que un pugui fer. Tal és la doctrina oficial de l’Església. Si la persona afectada és un fidel cristià, com és el cas de Xavier Trias, aquesta obligació quasi exigeix una reparació immediata, contreta envers un germà en la fe.

Davant la mentida fabricada directament pel Ministeri de l’Interior, pel que sembla complint ordres directes de l’esmentat senyor, i un cop descoberta en tota la seva dimensió (informes inventats passats als mitjans de comunicació per desacreditar un polític català), només li caldria que apliqués ràpidament i amb contundència els quatre principis en què es basa el sagrament de la confessió, de la religió de la qual ell tant pregona. Perquè, com a membre de l’Opus Dei i des del 2008, també de l’Ordre Cosmopolitana (no admesa pel Vaticà, és a dir, membre d’una secta en sentit històric), i fervent devot idòlatra del braç de Santa Teresa, bé ho hauria de saber que un cristià integral, no pot fer mal en cap cas al proïsme, encara que sigui amb finalitats polítiques. Més aviat sembla que és un fervent continuador de les pràctiques d’altres “il·lustres” Ministres de l’Interior espanyols, com Barrionuevo (aquell corrupte que tant elogiava Pujol, ara sabem per què) i Corcuera (aquell mentider confés dels “regalets” als familiars dels Cossos de Seguretat). Un tenia els seus orígens polítics als carlins, l’altre a l’UGT, ja només faltava l’actual, de l’Opus Dei, per completar la Trinitat tradicionalista!

Malgrat fa anys vaig abandonar la pràctica catòlica, encara recordo ben bé aquests quatre principis de la confessió, que tant ens gravaren en la memòria en la nostra infantesa, gràcies al nacional-catolicisme aleshores imperant, i que tant deu enyorar el cristianíssim ministre, que sembla haver oblidat i que són:

1.- Examen de consciència. Reflexionar molt, Sr. Fernàndez, perquè fa temps que no n’encerta una, i menys pel que fa a Catalunya. Es veu que això del lloc on has viscut, també s’oblida…

2.- Reconeixement dels pecats. Reconèixer l’error comès i el mal causat en la persona de Xavier Trias, seria el mínim que s’espera de qui fa bandera de la decència.

3.- Propòsit d’esmena. Rectificar fins a les darreres conseqüències, reparar el mal comès, i si cal, l’abandonament del càrrec, el qual s’ha utilitzat per generar aquest mal.

4.- Complir la penitència que li fos imposada. Sotmetre’s a la jurisdicció ordinària, pel que fa a la injúria i la difamació, renunciant a l’aforament, i acceptar declarant-se culpable, la pena que el tribunal dictés, sense recórrer la sentència.

De moment, res fa pensar ni se sospita que l’actitud del Ministre vagi en aquest sentit. Però bo seria recordar que com deien els pares de l’Església, bé pots escapar de la justícia dels homes, però de la justícia divina….qui la transgredirà? Apa, valent…fes honor al teu nom i mata el drac que portes dins!

En fi, cal preguntar-se ja que no és un bon Ministre ni un bon cristià, què és, doncs? Només trobo com a resposta que és un Objecte Polític Identificat (OPI), o sia un producte de l’adormidora, per sedar al personal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!