SAVIESA DE GOS

Arran del projecte sobre nous regadius a la conca de l’Ebre, hi han respostes d’alguns polítics catalans força preocupants. Especialment greu em semblen les declaracions fetes pel Conseller d’Agricultura Pelegrí i de l’alcalde de Lleida Àngel Ros. En tots dos casos em semblen d’una miopia i falta de perspectiva totals. Sembla que només els hi preocupa el tema dels regants de les comarques de Ponent.

Éssent també de Ponent em sap molt greu aquesta òptica economicista i productivista que passa pel damunt de tota altra consideració que considerar al camp i al país només com a matèria econòmica. El Delta de l’Ebre, no és fonamental per l’equilibri territorial de Catalunya? Els pescadors del sud de Catalunya, no tenen dret a ésser defensats pel conseller Pelegrí? El seu departament, no es diu d’Agricultura, Ramaderia i PESCA?. La gent de Ponent ens coneixem tots i sospitem que els lligams familiars i de coneixences amb membres de certes Juntes de Regants, mouen la seva actuació. La mateixa circumstància que li passa al seu cap de files, en Duran i Lleida. Sospitem que el conseller està actuant més per interessos personals i de partit, que no pas amb lleialtat envers el govern i el país del qual forma part. Un cop més ens preguntem, a què juguen els dirigents d’Unió? Pensen defensar algun cop el país de veritat?.

En Pelegrí defensava que el projecte no estava malament perquè es respectaven tots els regadius. Es tractava d’augmentar els cabdals ecològics dels rius, no de mantenir-los, senyor Conseller!!. Com dimonis pensa aturar la regressió del Delta? Buidant els rius? Ficant barreres al mar? Quan un conseller és curt de gambals com aquest la responsabilitat del President és cessar-lo.

Pel que toca a l’inefable Àngel Ros, suposo que a banda de defensar els interessos del lobby dels Canals de Pinyana, Torres i Aragó-Catalunya, està ja planificant la seva candidatura al Parlament. Però es tracta de defensar el país sencer i això inclou el sud del país. Per justificar-se afirmava que els regadius eren fonamentals per un sector clau del país. Jo li recordaria la història del Segarra-Garrigues, actualment fortament compromesa la seva viabilitat, i fins i tot el que es pugui acabar algun dia, quan els costa Déu i ajuda trobar i convéncer pagesos per a que aportin econòmicament al Canal els diners mínims per tirar endavant tots els trams que encara estan per fer. Per tant…no hi havia tanta demanda com van predicar durant anys per convéncer a l’opinió pública que era vital pel futur del país. Més aviat, era la justificació perfecta per poder fer l’embassament de Rialp, on uns quants van fer el gran negoci (incloses les constructores) i van fer malbé la vall més fèrtil del riu Segre (la de Tiurana).

Ni aleshores era necessari el canal Segarra-Garrigues i l’augment de regadius, ni menys ara amb el nou pla de la Conca de l’Ebre. Ni tant sols va en la línea que es marca des de la Unió Europea. Europa és excedentària en productes de regadiu i deficitària en productes de secà, per tant, no necessitem més regadius. Es pot objectar que quina és la solució per al desenvolupament dels territoris de secà del país. Doncs el camí és ficar en valor els productes agraris del secà. Com ho han trobat la Terra Alta i el Priorat amb el vi, embotellant-lo.

Quan veig el que és fa amb l’oli al nostre país, m’agafa mal de ventre. Venent-lo amb garrafetes de plàstic de cinc litres, a doll (a granell) és com els pagesos de secà estan tirant a les escombraries o millor regalant, la seva mina d’or. S’han de convéncer que tot l’oli, TOT, s’ha d’embotellar. Per poder ficar un valor afegit. i promocionar-lo i exportar-lo directament. Encara té més delicte, com alguna cooperativa fa, de vendre tota la collita als italians que després l’utilitzen per augmentar la qualitat del seu oli, i ells sí que l’embotellen tot. Per això el venen a Austràlia, a Anglaterra i als USA. Suposo que ningú dubtarà del sentit comercial dels italians, no?. Doncs a veure se la gent del secà s’ho fica al cap. O haurà de venir un italià a viure a les Garrigues i ensenyar-los com s’han de fer les coses, com va passar al Priorat amb un senyor francès?

I així podríem repassar uns quants productes del secà que per inèrcia o deixadesa resten com una font d’ingressos petita en comparació al que es podria fer, si es tingués imaginació i empenta suficients, i no recórrer a solucions més pròpies de l’Edat Mitja (la recerca de l’aigua) que del segle XXI.