SAVIESA DE GOS

És hora que denunciem amb detall l’estafa escandalosa de les tarifes elèctriques que ens costa als ciutadans el sistema implantat a Espanya. Les companyies elèctriques, tenen establert de fa anys la pràctica del “dumping” o concertació de preus per sota mà. Però la cosa comença molt abans, quan fan el traçat d’una determinada línia (sobretot sinó és d’alta tensió), no demanen mai permís a cap propietari dels terrenys per on passa, ni paguen mai compensació per això. I també alhora de projectar les centrals (tant se val que siguin nuclears, hidroelèctriques o de tèrmiques), els costos dels terrenys els hi surten sempre quasi regalats. La connivència política-elèctriques és un mal endèmic del model espanyol.

Però no sols dels polítics sinó també dels funcionaris i jutges que molts cops sembla que treballin a sou d’aquestes empreses, tant és la seva influència, per no dir una altra cosa. Com és possible que empreses que tenen beneficis i reparteixen dividends als seus accionistes diguin que suporten un “dèficit”?

Quan el cost del quilovat/hora resulta ser el tercer més car de la Unió Europea, un 27,6% més que la mitjana i per a les pimes (que no tenen rebaixes com les grans empreses) representa pèrdues de competitivitat i ocupació, tot això comença a demostrar una certa distorsió i ineficiència en el sector energètic.

Facturar per tenir dret a connectar la potència contractada (malgrat que les elèctriques no garanteixen el subministrament), cobrar per la renovació i manteniment d’uns comptadors que es poden manipular a distància, haver cobrat els Costos de Transició a la Competència, quan els preus no han deixat de pujar. Són alguns dels conceptes pels quals les elèctriques cobren sense contra-prestacions.

Pel que fa al sistema de subhasta per fixar el preu, no es compren i venen quilovats, sinó productes financers en els mercats OTC (Over The Counter), que al seu torn disparen operacions especuladores. Les companyies es deixen guiar pels grups financers i a tots els convé que els preus pujin, perquè hi guanyen molt. Sospitosament sempre les parades tècniques de les centrals més rendibles i barates en el preu del kilovat es realitzen els darrers mesos de l’any, tot just abans de la subhasta, amb el qual el preu mitjà surt molt més car. No és massa difícil manipular els costos per justificar l’anomenat “dèficit tarifari”.

Per presentar dades d’inflació millors, Aznar va limitar la tarifa, reconeixent-los que era menor que els costos que suportaven les elèctriques, acordant retornar la diferencia per una altra via. Gràcies a això, el dèficit no és la diferència entre el que ingressen per tarifa i els seus costos reals, sinó entre aquells mateixos ingressos i els costos sobrevalorats que presenten al govern i que sempre accepta com a bons. Sempre s’utilitza el preu més car, aplicant el cost de les noves centrals a totes les altres, ja amortitzades, i sempre es pren de cada franja horària el de la unitat més cara. Els successius governs s’han negat al Congrés a posar en marxa una auditoria energètica. Afavorint el projecte alemany, interessat en promoure la producció i distribució d’energia solar des del Sàhara cap a Europa, el govern Rajoy ha començat a perseguir el sector d’energies renovables i penalitza l’auto-consum.

Les elèctriques, hereves directes del sistema de monopoli franquista, obtenen beneficis molt més elevats que els altres països, i les retribucions dels seus directius són de les més altes del món, gràcies que han tingut el suport del Butlletí Oficial de l’Estat, al seu servei. Paguen aquest privilegi regalant llocs pre-eminents als polítics quan es retiren, pels “serveis prestats”.González, Aznar, De Guindos, Roca, Boyer, Salgado, Solbes o Martín-Villa us sonen?.

Com que ara ha quedat massa en evidència tota l’estafa, com que s’han passat moltíssim, a veure quin nou pedaç s’empesquen per continuar-la. El que passa és que la ciutadania comença a estar amb la mosca sota al nas, i potser algun dia d’aquests podem tenir una sorpresa. Aleshores se sorprendran si hi ha una explosió social!, encara que l’encengui qualsevol fet que sembli no tenir massa importància!