SAVIESA DE GOS

Hem visitat al Museu Morera de Lleida l’exposició antològica sobre Xavier Gosé. Una magnífica exposició que recomanaria a tothom. Ocasió única per veure junts dibuixos, revistes, il·lustracions i un munt de detalls repartits en museus i col·leccions particulars. Després d’inaugurar-se la mostra al MNAC, ara estarà a Lleida fins el mes de setembre, i els lleidatans tenim una gran oportunitat per conèixer en profunditat un dels nostres grans pintors, peça clau en la introducció de la modernitat i l’art nouveau a Catalunya, a principis de segle XX.

En aquesta ocasió, vam aprofitar per comprar el llibre monogràfic que acompanya l’exposició. En ell, hi han coses ben remarcables, a banda d’explicar-nos en detall la seva trajectòria (iniciada a Lleida, continuada a París i difosa sobretot a Alemanya), així com les característiques tècniques dels seus dibuixos i pintures, ens donen a conèixer també el Gosé vital i personal, que com molts d’altres artistes va ser afectat per la tuberculosi, que va acabar amb ell prematurament, als 38 anys d’edat.

El seu art “s’associava amb la primera dècada del segle XX i el París de la belle époque, que el portà a declarar-lo per la premsa catalana i espanyola, com un artista forà. Interessa destacar la captació dels seus apunts del natural que feia en qualsevol indret i situació. Mentre aprenia a l’escola de la Llotja, amb 17 anys, ja començava a col·laborar amb importants publicacions de la Catalunya modernista, abans de la seva marxa a París”.

“Tenia una sensibilitat contestatària, de denúncia social així com un costumisme irònic. Però en el seu moment clau (1907-1908) es decanta definitivament per un estil personal, vinculant-se a la mundanitat i a la moda. A París, els seus treballs d’il·lustrador de les revistes de moda, així com treballs destinats a les galeries d’art, el prefiguren com un clar precedent de l’art déco. Malgrat aquest èxit, ell passa privacions. Només amb els encàrrecs de les revistes alemanyes (el marc alemany valia més que el franc) millorà la seva situació, però ja havia contret la tuberculosi”.

“Gosé sempre anava amb la cartera a la mà i copsava escenes amb rapidesa i un traç ferm. Registra la vida bulevardiana , subjugat per la dona com a principal consumidora de la moda i esdevé un intèrpret dels esnobs. En definitiva, participa de l’aliança orquestrada entre els editors, els artistes i els modistes i contribueix a la definició d’un gust modern. Gosé assoleix la seva brillant paleta amb la tècnica de l’estergit, tècnica que posa de manifest l’accentuació i l’exageració del traç, clar precedent de l’il·lustrador modern”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!