SAVIESA DE GOS

D’on extreuen els arguments els jihadistes per justificar la seva lluita violenta contra, segons ells, els infidels i els enemics de l’Islam? Per què l’interpreten com una lluita violenta contra altres sers humans i no pas una lluita espiritual? Alguns dels musulmans més crítics amb la seva visió ja fan notar que la primera dificultat és que l’Al-Corà no separa cronològicament els diferents passatges o shura. Els escrits durant l’estada inicial a la Meca traspuen molta més espiritual que no pas els escrits durant el període Mediní (on ja s’edificava el poder temporal).

Els jihadistes, ben aviat comencen a trobar a l’Al-Corà justificacions a les seves accions. Així, a la Shura segona, també anomenada “La vaca”, hi llegim coses com aquestes: “A qui són incrèduls els hi és igual que els adverteixis. Hi ha qui diu “Creem en Déu” però no són creients. Volen enganyar a Déu, tenen una infermetat i Déu els hi augmentarà. Tindran un càstig dolorós….Déu s’emporta la seva llum….rodeja als infidels. Si esteu en dubte, crideu als vostres testimonis prescindint de Déu. Si ho feu, temeu al foc que té per combustible a la gent: les pedres s’han preparat per als infidels.“

“A aquells que han comprat la vida present amb la futura, no se’ls alleugerirà el turment. Els infidels tindran un turment menyspreable…. Déu serà enemic dels incrèduls…. Als qui no creguin, els forçaré a sofrir el càstig del foc…Els descreguts moren i són infidels; tenen la maledicció de Déu….Déu és violent en el càstig.”

“Als que creieu se us prescriu la llei del talió en l’homicidi. A qui se li perdoni quelcom i ho infringeixi, tindrà un càstig dolorós. En la llei del talió teniu la vostra vida…..Combatiu en el camí de Déu (jihad) als que us combaten….Mateu-los on els trobeu, expulseu-los d’on us van expulsar! La idolatria és pitjor que l’homicidi. Si us combaten, mateu-los: aquesta és la recompensa dels infidels….Mateu-los fins que la idolatria no existeixi i sigui en el seu lloc la religió de Déu (l’Islam)….Les coses sagrades són talió. A qui us ataqui, ataqueu-lo de la mateixa manera.”

“Se us prescriu el combat, encara que sigui odiós….Els qui creuen, emigren i combaten en la senda de Déu (jihad) poden esperar la misericòrdia de Déu….Qui presta espontàniament diner per la guerra santa a Déu, Ell li multiplicarà.”

He reproduït textualment els passatges, i per tant no ho sotmeto a la meva interpretació. Penso que no cal dir res més. Que cadascú ho interpreti com vulgui i n’extregui les conclusions que cregui convenient. Només voldria cridar a reflexionar: si aquest text es compara amb qualsevol dels quatre evangelis canònics, crida l’atenció que el rabí (mestre) Jesús de Natzaret no esmentés mai en el seu missatge la paraula “matar”, o que reprovés la llei del talió.

Continuarem veient els passatges o shures d’on els reclutadors jihadistes treuen els seus arguments per convèncer prosèlits. I en conèixer els seus textos, és més fàcil entendre el seu comportament salvatge i irracional, la seva lògica bèl·lica i els seus propòsits. Els occidentals no podem continuar mirant cap a un altre cantó, perquè la jihad ja la tenim aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!