SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

12 d'agost de 2016
0 comentaris

Joglars catalans (8): Jofre de Foixà

Encara que només consta que hagués compost quatre poesies, alguna d’elles és força remarcable.

“Bé m’ha molt temps menat a l’estil d’aura

mon bon amor, com fa la nau en el vent;

més lo perill m’apaga i m’amaga

el que espero que tinc en vós fermament,

em cal amar és ferm tot meu saber,

que així estic de vós, que sou blonda i rossa,

les grans bondats i els fins ensenyaments.

 

No m’agrada que em sigui tan atractiva

vostra amistat, dona, de totes les flors,

doncs devíeu ser amb mi tan altiva

de cor ser, allunyar-me el socors

que he esperat llargament; car us ploro

que em sap tan greu que no crec puga viure:

em destaroteu, dona, vós i l’Amor.

 

Que a mi no em dona plaer sinó els que us plagui,

puix del tot sóc vostre amb bona fe;

sols no vulgueu que d’amar vós estranyi,

car el poder no és gens millor que res.

Sóc conquerit, més sóc molt lluny del bé,

que en tal pesar m’ha empès qui m’esglaia

ira i pesar i dona sens mercè”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!