SAVIESA DE GOS
Xavier Massot Martí, de Lleida estant
La llegenda (o brama falsa que va córrer) diu que un marit aristòcrata (Ramon Castell), sabent-se cornut el feu matar, tallant-li el cap i donant el cor com a part del sopar a la seva dona, que se’l menjà.
“Més jo m’alegro i gaudeixo
per un goig d’amor que tinc al cor,
d’on m’és dolç crescut desig;
que menys que serps de sicòmor
me’n desfaig de varis fadrins,
abans oblidaré tot altre goig
d’on va l’amor pocs besos he rebut.
Car dones fan tornar valents
els desvalguts i malcontents;
que tals són francs i graciosos
que si la dona no estimés
llavors tothom fora esquiu;
per això en sóc els més humiliat
i orgullós dels salvatges”.
“El jorn que us he vist, dona, primerament,
quan us plagué deixar-me-us veure ,
deixí mon cor tot altre pensament
i foren ferms en vós tot meu voler;
que així em poseu, dona, al cor l’enveja
amb un dolç somris i amb un simple esguard,
de mi i de tot em feres oblidar”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!