SAVIESA DE GOS

L’obra titulada De officiis és potser la seva darrera obra, dedicada al seu fill, volent compendiar l’ensenyament dels deures en cada moment de la vida i per la bona salut de la República. Obra cabdal d’un home d’acció que intenta recolzar-se en la filosofia, escrita després d’haver decidit lluitar contra la tirania que Antoni personificava, i en havent fracassat, es lliura a formular els principis que han de bastir una república ideal. Ara que estem a les portes de bastir aquesta nova república, la catalana, pot ser un bon moment per tenir-lo com a guia.

“Els vivents han estat dotats de l’instint de protegir-se a si mateixos. És pròpia de l’home la recerca de la veritat. La comunitat de vida es divideix en justícia i generositat. El fonament de la justícia és la bona fe, la veracitat en les paraules i en els tractes. D’injustícies n’hi ha la dels qui fan injúria i la dels qui podent, no defensen els injuriats. La cobejança de diners es dirigeix a obtenir influència i popularitat. Cal fugir sempre de la injustícia. Allò que es fa rectament, només és just, si és voluntari. La justícia es fonamenta en no fer mal a ningú i servir el bé de tots. Havent-hi dos gèneres de lluita, negociació i força, caldrà recórrer al segon solament quan no es pugi usar del primer. Que la generositat no sigui en desavantatge, que no superi les possibilitats i que es doni a cadascú segons el seu mèrit. El deure demana subvenir a qui més ajut necessiti.”

“Res no pot ser honest si manca la justícia i cap ocasió no pot eximir l’home de ser just. Ens cal fugir de la cupiditat dels diners. També cal guardar-se de la cobejança de la glòria, ja que lleva la llibertat. Els que administren l’Estat necessiten obrar amb esperit elevat i lliure d’angoixes. Han de tenir capacitat per a menar-la, a no desesperar prematurament i a no refiar-se en excés. Aquella excel·lència moral que demanem, és amb les forces de l’esperit que es produeix, no amb les del cos. És fort qui no es pertorba en les dificultats i no s’aparta mai de la raó, per això requereix talent i determinar amb anticipació el que pot succeir.”

“Propi d’un gran home és, en la torbació, punir els culpables, respectar la multitud i observar l’honestedat. Per defugir un perill no hem de semblar porucs, però també hem d’evitar oferir-nos innecessàriament als perills. Quan la gravetat del mal hi obliga, aplicar remeis arriscats i incerts. Els destinats a dirigir la república han de defensar els interessos dels ciutadans i vetllar sobre tot el cos de la república. Miserable és l’ambició i la lluita per les magistratures. Tota reprensió i punició ha d’ésser neta d’afront i d’ira, i que la pena no excedeixi la culpa.”

“Quan són pròspers els afers, hem de fugir de la supèrbia i l’arrogància, cal usar més dels consells dels amics i donar-los autoritat. La fortuna privada cal que sigui ben adquirida i no per procediments sòrdids ni odiosos, s’ha d’oferir en profit del més gran nombre possible i que s’incrementi mesuradament. Fer meditadament tot el que es faci. Tot el que és just és decorós. Negligir l’opinió que de si mateix tingui cadascú és d’arrogant i corromput del tot. La justícia consisteix a no fer violència als homes, la consideració, a no ofendre’ls.”

“Tota acció ha d’ésser lliure de temeritat i negligència. La ment de l’home es nodreix aprenent i meditant, viu en recerca i activitat perpètues i és moguda pel goig de veure i de sentir. Cal obrar talment que en res no contrariem les lleis de la natura, que es posi cadascú ell mateix com a jutge i ens esforçarem en aquelles coses per a les quals siguem més aptes. Primer de tot hem de decidir què i com volem nosaltres ser, vetllant perquè puguem ser conseqüents i no claudicar en cap dels nostres deures.”

“És propi del magistrat tenir present que ha de mantenir la dignitat, servar les lleis i administrar el dret. El ciutadà, ha de conviure segons les lleis de l’equitat i voler que la república visqui en pau i en l’honestedat. La força de la paraula és gran i la seva funció és l’oratòria i la conversa. La conversa ha de ser tranquil·la i sense obstinació, que el qui parli no exclogui els altres, és equitatiu que cadascú tingui el seu torn. Fins i tot en les discussions amb els nostres enemics és bo de servar la gravetat i allunyar de nosaltres la iracúndia.”

“Abans d’emprendre res, tres principis cal observar: que el desig obeeixi la raó, calcular la importància del què volem fer i usar la moderació, que és fer cada acció en el temps degut. Quan és cosa d’elegir entre deures que porten dubte, consultar homes doctes o experts. Als estudis i obligacions de la ciència cal anteposar els deures de la justícia, els que tendeixin a protegir la unió i la societat.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!