SAVIESA DE GOS

Els diferents governs espanyols (tant se val PSOE que PP) han donat per suposat que el preu del kilovat, i per tant el preu del rebut de la llum ha d’estar regulat mitjançant subhasta. Algú ha sentit algun cop una explicació que ho justifiqui? I no l’ha sentit perquè possiblement no n’hi ha cap raó lògica que hagi de ser així, per fixar els preus elèctrics.

Com a molt diuen que aquest és un mètode que reflecteix la relació entre oferta i demanda. És una falàcia total! Ningú acudeix a les subhastes en defensa dels usuaris o consumidors. Més aviat hi concorren empreses elèctriques, proveïdores energètiques, i el més sorprenents grups afins als bancs i Fons d’Inversió (alguns d’ells especuladors nats). Ens diuen que hi concorren fins a 35 classes d’empreses i així justifiquen la lliure concurrència. Però això res té a veure amb la realitat del mercat energètic, ni amb la llibertat de mercat que tant pregonen.

Ara, pels Sants Innocents, el ministre d’Indústria ens ha regalat la broma d’anunciar-nos que les subhastes, a partir d’ara no seran trimestrals, sinó mensuals! Enhorabona! Un altre ministre d’Indústria que demostra tenir un coeficient pel davall del normal (recordeu un altre ministre d’Indústria anomenat Montilla, que després va ser President-estaquirot de la Generalitat i ara és senador-efígie?).

Algú ha vist algun cop que en sectors com el transport se subhasti el preu del carburant? Hi ha alguna subhasta entre les companyies aèries i els proveïdors turístics? Algú ha vist alguna subhasta entre companyies marítimes o de transport de mercaderies terrestres? Per què ha d’haver un preu unitari pel kilovat quan cada empresa productora d’energia té centrals diferents? Els usuaris no signen un contracte de proveïment amb una companyia elèctrica, i aquesta al seu torn, no té diferents centrals, amb diferents costos?

Tot això de la subhasta elèctrica no té cap sentit. El lliure mercat, la lliure competència que tan prediquen no el respecten, hi fan trampes. Cada companyia amb la que l’usuari contracta la llum, no oblidem que és productora i distribuïdora d’electricitat, hauria de fixar el seu preu, com les benzineres. El govern i els òrgans reguladors tan nacionals com europeus haurien de vigilar aleshores que hi hagués autèntica competència. L’usuari, si no estigués d’acord podria així canviar de companyia, doncs aquesta llibertat ja la té ara. Aquest seria un sistema més lliure i transparent, i per tant més susceptible de ser regulat, que és en el fons el que no volen les elèctriques.

Aquesta seria la manera de treure els especuladors del sector de l’energia. Però, com que són les mateixes companyies les que participen dels fons especulatius, intercanviant participacions de paquets accionarials, d’aquí ve la seva gran resistència a qualsevol canvi, a més d’inventar-se això del dèficit tarifari, que es va originar quan el govern Gonzàlez va decidir la moratòria nuclear, arrel de la paralització de Lemòniz, i es va consolidar amb Aznar per camuflar l’IPC de cara a Europa per la convergència de Maastricht.

Com que ara s’ha ficat al descobert tota la parafernàlia i falsetat del cost de l’energia, només se’ls ocorreix que ficar pedaç rera pedaç, com tal de no contrariar les elèctriques, no fos cas que després no ens donguéssin uns bons llocs de treball quan ens retirem de la política… I encara volen que no ens en anem d’Espanya? Olé tú!.

Espero que en una Catalunya independent el primer que es faci és afilerar les elèctriques. Advertir-les que el dèficit tarifari l’haurà de pagar el que quedi d’Espanya, que el preu de l’energia no el fixaran ells sinó els usuaris, i que si no obeeixen al poder polític, aquest els pot anar intervenint les centrals més rendibles. Ah, per cert, sabeu que a França, la xarxa d’alta tensió és de l’Estat, per ser un sector estratègic? Doncs, a veure si n’aprenen!