SAVIESA DE GOS

Quan el règim democràtic d’Atenes estava a punt de sucumbir davant l’empenta macedònica, Demòstenes en tota la seva vida política va defensar aferrissadament la democràcia com el millor sistema polític, i sobretot el més just. Les seves “Arengues” n’és un magnífic exemple.

“El que és difícil és en el perill, donar proves de coratge, i en la deliberació, saber dir coses més intel·ligents que els altres. Atenesos, cada vegada que heu volgut tots una cosa, i cadascun ha considerat que havia d’actuar ell, l’èxit no us ha mancat mai; però cada vegada que l’heu volguda, però després us heu contemplat com qui hagués d’actuar fos el veí, no heu obtingut cap resultat. Qui hi ha tan miserable que vulgui trair-se ell mateix, la seva pàtria, per un guany petit? Quan s’examinen interessos importants no s’ha de deixar de banda cap reflexió útil, per cap pretext.” (Sobre les simmòries).

Però sobretot aquesta màxima caldria que molts se la gravessin en el cervell i en el cor, per la seva plena vigència en tota circumstància i temps: “Cal cercar i fer sempre allò que és just, però al mateix temps vigilar que sigui també el que convé. Les coses justes, tothom, té fins a cert punt vergonya de no fer-les, el començament de tots els mals es no voler fer el que és just.” (Pels megalopolites).

“Els béns dels absents són per als qui hi acudeixen, i els dels negligents, per als qui s’avenen a passar penes i perills. Si l’amabilitat de les paraules, comporta una punició de fet, és vergonyós d’enganyar-se un mateix i entrar en acció sempre massa tard. Els qui deliberen han de dirigir els esdeveniments, perquè llurs decisions es realitzin i no es vegin reduïts a córrer darrera els fets consumats. L’esdevenidor depèn de nosaltres mateixos, no és qüestió d’escatir el que passarà, sinó de saber que ens serà funest.” (Primera filípica)

“La insensatesa és causa de molts mals per a les democràcies. No és possible que simpatitzin una oligarquia i un poble, ni els qui volen governar amb els qui prefereixen viure dintre la igualtat. Quan tothom es prepara per poder cometre injustícies, que nosaltres siguem els únics a invocar raons de dret, això no és esperit de justícia sinó covardia.” (Per la llibertat dels rodis).

“No és pas una votació que donarà la victòria als qui estan en armes, ans són els qui amb elles vencen l’enemic que us donen llibertat i seguretat per a votar i fer el que vulgueu. Per això en la guerra cal ésser temibles; i en els tribunals humans. No és possible, a base d’injustícies, constituir un poder sòlid. En política convé que els principis i els fonaments siguin sincers i justos (que lluny queda Maquiavel!). Tots els discursos del món, si manquen els actes, són cosa vana i buida. Un decret no val res si no s’hi afegeix la voluntat decidida de fer el que s’ha acordat. En els perills de la guerra ningú dels qui fugen no s’acusa mai ell mateix, i amb tot, no hi ha dubte que les batalles es perden a causa de tots els qui fugen.” (Olintíaques)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!