Els Discursos polítics de Demòstenes continuen sent avui en dia el nucli dels principis on s’ha de bastir un règim democràtic, alhora de ser els millors documents per conèixer el sistema legal d’Atenes i el seu funcionament. La defensa d’aquests va ser una lluita que justificà la seva vida, el seu digne i principal defensor, precisament quan la democràcia estava a punt de ser anorreada per l’ascendent poder macedònic, que aspirava a esdevenir imperi:
“És la seguretat el que cal garantir al poble abans que tot. Els qui volen provar un fet cal que proporcionin indicis suficients, o bé que exposin arguments raonables o bé que presentin testimonis. De totes les formes de govern, la més contrària als homes depravats és la democràcia. No és més democràtic veure les faltes dels humils i no veure les dels poderosos.” (Contra Androtió).
“La tirania i les oligarquies estan en condicions adients per a la concessió de privilegis, però gaudir la lliure admiració dels iguals sembla millor, en aquells règims la por de l’esdevenidor és més forta que la satisfacció del present. En una oligarquia la igualtat entre els governants assegura la concòrdia, però en una democràcia preserva la llibertat l’emulació estimulada entre els bons ciutadans per les recompenses ofertes pel poble. Els deures de lleialtat, justícia i zel en temps de pau cal recompensar-los. Hom s’ha de guardar de fer els actes que un mateix ha condemnat.” (Contra Lèptines).
“L’única salvaguarda justa i segura de les lleis és el poble. És possible perdonar els qui ofenen voluntàriament, però no als qui conspiren. Una llei per a ser escaient als interessos del poble cal que sigui senzilla i comprensible per a tots, i cal que els actes que mani siguin possibles. Corresponen als tribunals el judici de totes les causes i és a causa dels béns que paguem els impostos. El tarannà del bon ciutadà és compadir-se dels dèbils, lluitar contra l’opressió dels forts i poderosos i no tractar durament el poble ni adular el potentat. Les lleis que regulen la vida pública convé que siguin rigoroses perquè així els polítics ens perjudicaran menys. Ratificar una llei vergonyosa és un descrèdit i perjudica tots els qui se’n serveixen.” (Contra Timòcrates).
“Que un home pugui demostrar que el seu poder el col·loca per damunt de les lleis és cruel i injust. En un règim democràtic cadascú considera que participa de la justícia i de drets iguals. El fet de ser colpejat no és terrible, sinó ser-ho amb el propòsit d’ultratjar. Cal compadir-se dels qui injustament sofreixen més del que poden suportar, no dels qui paguen la pena pels delictes que han comès. El qui és despietat, no és just que aconsegueixi pietat.” (Contra Mídias).
“Hi ha dues coses que són excel·lents per a tots els homes: la primera és tenir sort, l’altra és deliberar amb encert; però en la prosperitat ningú no sap posar un terme al desig de posseir més; per això molts homes sempre més perden el que tenien. L’home que recerca el passat a fi de fer mal és rancuniós, però el qui l’examina per a no ésser injuriat i defensar-se és un home sensat.” (Contra Aristòcrates).
“No és parlant quan cal amagar la mà, sinó que s’ha d’amagar quan hom va com ambaixador. Un judici encertat no costa ni més ni menys que un judici equivocat. L’home que pren part en els assumptes públics s’ha de mostrar just i insubornable. La vertadera democràcia consisteix en que tothom rebi el veredicte que es mereix, se salvi o es perdi per les seves accions. La cosa més detestable i perillosa és permetre que un dirigent de la comunitat intimi amb els qui no desitgen el mateix que el poble.” (Sobre l’ambaixada fraudulenta).
“Per naturalesa tots els homes escolten amb satisfacció les injúries i les acusacions i en canvi s’enutgen amb els qui es lloen ells mateixos. No s’ha de privar ningú de poder presentar-se davant el poble i d’aconseguir el dret de la paraula, encara que es faci amb esperit de rancor i enveja. Ningú no gasta diners buscant la conveniència del traïdor. Per a tots els homes la mort és el termini de la vida, però els homes rectes han d’emprendre sempre totes les nobles accions, tenint els ulls posats en l’esperança de l’èxit. L’acusació es basa en les injustícies castigades en les lleis, en canvi el vituperi en les calúmnies que els adversaris s’adrecen recíprocament d’acord amb llur caràcter. El dret de parlar de l’educació, els qui n’estan mancats, miren per estupidesa de fingir que en tenen i aconsegueixen enutjar els oients sempre que parlen. El conseller i el delator, difereixen en que el primer exposa la seva opinió abans dels esdeveniments i s’ofereix com a responsable davant de qui sigui; l’altre, en canvi, calla quan caldria que parlés i bescanta quan succeeix quelcom desfavorable. El futur o present reclamen que el conseller sigui al seu lloc, perquè l’elecció dels mitjans manifesta la intel·ligència del conseller. L’home que pensa que ha nascut sols per als pares espera la mort natural; però el qui creu que ha nascut també per a la pàtria, estarà disposat a morir per no veure-la esclavitzada. Les responsabilitats de l’orador són veure els assumptes des del començament, preveure’n els resultats i advertir-los als altres; també reduir al mínim les lentituds, les vacil·lacions i les rivalitats, que són defectes inevitables de les democràcies, i al contrari cal promoure la concòrdia i el zel per complir el deure. És un forassenyat el qui blasma la fortuna d’un altre, perquè qui pensa que és feliç o creu que té una sort excel·lent no sap si li durarà fins al vespre. El qui ha rebut un benefici ha de recordar-se’n tota la vida, però el qui el fa, ha d’oblidar-lo tot seguit, anar explicant els favors particulars és quasi igual que fer retrets. L’home polític ha d’ésser vehement quan perilla algun dels interessos generals i quan el poble ha de fer front a l’enemic.” (Sobre la corona).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!