SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

12 de gener de 2014
0 comentaris

DEIXEM ENRERA (i 7) les actituds mafioses

Patir en aquesta Espanya on ens obliguen a estar (per ara) és adonar-se de les moltes mancances i absurditats d’un Estat fallit i ineficient, que cada cop s’assembla més a la Itàlia berlusconiana. Alguns optimistes i incrèduls em somriuen amb gest displicent quan em senten dir això. És clar que molts d’ells no han viatjat mai a Itàlia, ni llegeixen mai les seccions d’internacional dels diaris, fins i tot els més “il.lustrats” d’aquests innocents incrèduls” havent viatjat a Itàlia només han fet de “turistes”, o sia que no s’han assabentat de res del que passava en el país que visitaven. Són els que es queixen que ningú parli el castellà, ni que en les cartes i menus dels restaurants no hagi rastre de “l’espanyol”, i s’estranyen que a la televisió de la seva habitació no es sintonitzi cap canal en castellà.

Són els mateixos que ignoren que la “mafia” siciliana es va crear com auto-defensa front als borbons espanyols (els austriacistes i catalans ja havien estat expulsats arrel dels tractats d’Utrecht i Viena). Per on passa Espanya, deixa petja.

La corrupció que s’estèn periòdicament pel territori anomenat Espanya, té els seus orígens des del moment que se’ls va ficar al cap la idea de l’Imperi, més o menys cap al 1500. La corrupció no sols malmet els bens materials sinó també les conciències i els esperits de tots els que entren en contacte amb ella. La corrupció no sols és la obtenció d’un benefici material extret del bé comú i dels bens públics, sinó també certes pràctiques destinades a la ocultació del delicte.

És així que quan es comença a descobrir i destapar un d’aquests casos, les actituds dels implicats i dels que poden tenir responsabilitats sobre els mateixos segueixen sempre un mateix patró. Primer es neguen els fets, s’apel.la acte seguit a la presumpció d’innocència, es retarda la demanda de responsabilitats fins que no hagin imputacions judicials o condemnes en ferm, mentre s’intenta l’ocultació, quan no directament la destrucció de proves, i finalment s’intenta minimitzar les destitucions, les imputacions, quan no directament la desaparició o fugida dels culpables.

És igual que sigui el món de la política, dels esports o de l’economia. El resultat és el mateix: mai es fa justícia. Sempre paguen els ciutadans i la societat. Finançament irregulars de partits, empreses, organitzacions i persones. Comptabilitats ocultes. Compra i intercanvi de favors. Adjudicacions d’obres i contractes irregulars. Tot a càrrec del pressupost públic, o sia, dels ciutadans.

Es defensen els culpables “si són dels nostres”, encara que plogui, o s’ensorri el món, encara que les proves siguin aclaparants. És igual que siguin del PP, del PSOE, de CiU o de UGT. En comptes de donar-los de baixa de l’organització de seguida, preventivament, s’intenta passar ajornant les decisions, pensant que el temps ho arranjarà, quan la majoria de vegades és tot el contrari. I així, regalen armes i vots als populistes com Ciutadans o UPYD, que al ser partits nous, es poden presentar com a nets i transparents, i sense cap recança fiquen dintre les seves normes la expulsió de qualsevol imputat. Un aplaudiment pels demòcrates!.

Tot això són pràctiques mafioses (o els hi van ensenyar els espanyols a la mafia?). Alguns diuen que encara no arribem als nivells d’Itàlia. NO? Que se suposa que és el succeït a Marbella, a Galícia amb el Prestige, a Mallorca amb el govern Matas, el cas Urdangarin, o a la Muela d’Aragó, o les preferents, o el cas Bankia? Tota la geografia hispànica està guarnida per punts de corrupció. La única diferència és que no hi han eliminacions físiques directes, però indirectes són milions. O és que algú creu que no hi ha relació amb les retallades, amb els acomiadaments, amb gent que ha de viure al ras, o els que han de remenar les escombraries o els que s’estan alimentant malament i patint fred? No són víctimes totes elles del malbaratament dels recursos públics, de les pràctiques mafioses?

Vull una República Catalana que deixi enrera tota aquesta brutícia. Aquesta mentalitat delictiva està tan ficada a dintre d’Espanya, que per superar-ho, regenerar la vida pública i la societat ens hem d’anar d’Espanya. Quant abans millor! Potser així, els obligarem a fer el que hauríen d’haver fet fa cent anys, quan van perdre les colònies. Potser farem des de fora el que no hem pogut fer des de dins d’Espanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!