SAVIESA DE GOS

Si volem una Catalunya nova, un país independent, caldrà canviar les estructures polítiques i econòmiques, però també les actituds, certs vicis que després de tants anys d’estar sota el poder espanyol, també s’han instal.lat a casa nostra. Enceto amb aquest article una sèrie on aniré explicant les coses que tots els ciutadans hem de deixar enrera si volem un país modern i just.

Hi han dues pràctiques pròpies del sub-desenvolupament, ben instal.lades a casa nostra, que molta gent té interioritzades com a normals. Un és la propina, l’altre és cobrar sota mà una comissió per fer quelcom, per retornar un favor. Mai es comptabilitzen, formen part de l’economia subterrània. La propina neix de la solidaritat i és voluntària, fruit de salaris injustos i insuficients; la comissió neix de la coacció i és obligatòria, s’origina directament de la corrupció. Com més justa sigui l’estructura econòmica del país, menys esteses estan aquestes dues pràctiques.

La propina té una llarga tradició a casa nostra. És pràctica habitual en tots els països on els salaris són baixos, i es justifica com una mena de solidaritat ciutadana envers les professions menys qualificades, com un complement a un salari minso. Quant més pobre és un país, més normal ho veuen els seus habitants. Mirat fredament no deixa de ser una pràctica il.legal, més pròpia del tercer món.

És la mateixa filosofia que justifica la existència dels “aguinaldos”, les “bufandes” i d’altres pràctiques que es justificaven quan Espanya era un país sub-desenvolupat, amb certes zones on es passava gana, amb una societat mentalment agrària, on la industrialització era feble. Amb l’actual crisi econòmica, aquesta serà una pràctica difícil de desarrelar, però cal canviar la mentalitat, per a que el salari no es trossegi en diferents complements que depenguin de factors extra-econòmics. Cal que els ingressos totals s’integrin en la massa salarial, perquè d’aquesta manera els impostos recaptats puguin ser realment re-distributius i justos. La solidaritat ciutadana s’ha de fonamentar en un bon sistema fiscal i no basar-se en possibles simpaties o una compassió mal entesa. Però és imprescindible també que els salaris siguin suficients per a viure mínimament i que la seva distribució sigui justa pel treball realitzat.

Aquesta és la gran diferència entre els països nòrdics i els mediterranis. Es supleixen les mancances de l’Estat quan aquest es converteix en font d’injustícies i no compleix amb la seva funció re-distributiva. Però en el fons, qui viu de les propines, es corromp lentament en el seu esperit, es rendeix a no reclamar un salari just.

Altra cosa sembla ser la “comissió” il.legal. Fruit directe de la corrupció, suposa un sobre-cost que finalment paguem entre tots els usuaris i ciutadans. Com a concepte, la comissió s’hauria de desterrar definitivament. No caben distincions entre comissions legals o il.legals. Què és una comissió legal? Normalment uns diners que no es declaren, un diners que molts cops no es reflecteixen en cap factura ni comptabilitat. I com es justifica? Per haver donat un servei extra o haver donat un servei de bon professional?

Les comissions, els ràppels, els descomptes, tots ells legals, normalment no figuren quasivé mai com a ingressos, i per tant no tributen. Per tant és un frau a la Hisenda Pública i un sobre-cost que ens estafen als ciutadans. Això en les legals. No cal dir, res més de les il.legals. Una pràctica mafiosa, que en alguns països descriuen directament com “mossegada” i que alimenta el pitjor de l’economia capitalista, incloses les xarxes mafioses, conseqüència directa d’un sistema econòmic que es mesura pel control de la força de treball.

Per això desitjo que en una República Catalana aquests dos tics tercer-mondistes es deixin enrera. Voldria dir que tindríem un país més ric i just. Somnio una Catalunya sense propines ni comissions, i somniar és gratis.