SAVIESA DE GOS

Ahir al vespre, vaig veure passar per Prat de la Riba una concentració-manifestació de 50 persones (les vaig comptar per curiositat), en protesta pels detinguts de l’operació Pandora. Rodejats per “furgones” dels Mossos d’Esquadra i acomboiats per la Guàrdia Urbana, la veritat és que tenia un aire certament desangelat i una mica patètic. En aquelles circumstàncies, quan possiblement havia més policies que manifestants, el que em va cridar més l’atenció va ser el crit insistent dels manifestants: “La policia… tortura i assassina!”. A quina policia s’estaven referint? A l’autonòmica, a la municipal, a l’estatal doncs en aquell moment passaven per les dependències del Govern Militar? A totes en general? Ja és ben estrany que aquests deixebles de Durruti oblidessin la màxima del “Noi del Sucre”: “Primer, s’ha d’identificar bé l’adversari principal, saber contra qui s’ha de colpejar, mai fer-ho indiscriminadament, perquè aleshores la reivindicació perd tot el sentit i la força”.

Però en tot aquest afer, cal eixamplar el focus al màxim per veure-hi clar. El primer que xoca és qualificar als detinguts com part d’un terrorisme anarquista, mai fins ara identificat, i al cap de poques hores, una part  dels detinguts són deixats anar. Per tant, no se’ls hi va aplicar la llei anti-terrorista encara vigent, no ho deurien ser tant de terroristes quan va passar això. Encara xoca més que segons els periodistes (no hi ha explicacions de cap instància oficial fins ara) l’ordre de l’operació va partir de l’Audiència Nacional i encomana la seva execució….als Mossos d’Esquadra? No havíem quedat que no tenien competències en aquesta matèria? No corresponia aquesta tasca a la Policia Nacional, que per cert ha augmentat considerablement els seus efectius a Catalunya els darrers mesos? O potser no es tractava de cap operació anti-terrorista? Potser només es tractava de justificar uns escorcolls a locals emblemàtics del moviment okupa. Potser cal cercar un motiu per començar a infiltrar la paraula “terrorista” dintre el territori català….en un nou acte de provocació que recorda massa bé la infiltració patida per l’assumpte de Can Vies (recorda algú què se n’ha fet d’aquells dos curiosos “representants” que feien rodes de premsa?).

Encara és més curiós l’entusiasme amb que parlava el conseller Espadaler, en un intent de ficar-se unes medalles que deixen entreveure el plaent que li és “col·laborar” a les forces de seguretat de l’Estat (si és que ens l’hem de creure en la seva totalitat…). Més aviat sembla que, sobretot l’interès se centra més en fer escorcolls en els suposats amagatalls d’una xarxa llibertària internacional, amb persones que van o venen de pas  cap a Itàlia i cap a d’altres destinacions.

No crec, i penso que som molts que ho fem, l’explicació oficial. Però al cantó d’aquesta fantasmagòrica operació, tant com el seu nom d’un mite inexistent (Pandora), em sembla que el moviment okupa i llibertari hauria de reflexionar en profunditat, per no ser utilitzat pel poder de manera tan fàcil. Seria hora una mica més de temperament Salvador Seguí, Peiró, Garcia Oliver o Durruti. Una mica més d’auto-disciplina i no anar amb el lliri a la mà. No acollir gent sense cap comprovació ni la més mínima seguretat, procedent de no se sap on, simplement perquè semblin llibertaris o anti-sistema, hauria de semblar lògic. Ells mateixos s’haurien de prendre la seva lluita i el seu moviment més seriosament. Si és que realment volen canviar el món, o almenys infringir alguna derrota al sistema (almenys alguna). Les revolucions o els canvis radicals no poden ser cap joc. Recordar que el moviment llibertari per sortir de la marginalitat i progressar amb garanties és un llarg procés d’acumulació de forces. Sobretot no és destacar-se en cremar contenidors (que estan al servei de la gent) ni en fer mini-manifestacions que cremin inútilment les forces.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!