SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

29 d'agost de 2014
0 comentaris

“Belle”, les altres esclaves

Títol: Belle
Producció: Regne Unit
Directora: Amma Asante
Actors; Gugu Mbatha Raw, Tom Wilkinson, Sam Reid
Valoració: 8 sobre 10

 La directora, britànica d’ascendència ghanesa ha sabut traslladar tots els matisos del racisme ocult de les classes benestants, que ella tan bé va conèixer i patir de petita. Com totes les pel·lícules britàniques, molt ben ambientada en els temps del segle XIX quan es discutia vivament sobre l’abolició del transport d’esclaus, barrejant les qüestions morals amb les qüestions econòmiques, i basada en fets reals, pels quals un vaixell que transportava esclaus, havent-los afeblit expressament, els van llançar per la borda en plena travessia, per poder cobrar l’assegurança d’aquella “mercaderia perduda”.

Si aquesta és la idea central, les circumstàncies personals del jutge de la Cort Superior que havia de sentenciar el cas, donen una ocasió immillorable per una excel·lent actuació de Tom Wilkinson (què bons actors tenen els britànics!) i per descobrir una guapa i jove promesa com l’actriu Gugu Mbatha Raw. Però la resta del repartiment no es queden gaire lluny de l’excel·lència, (inclós un madur Tom Felton, un cop més fent de dolent, després de la saga Harry Poter) demostrant un cop més, que en els films històrics, els britànics són autèntics mestres.

Però al cantó de l’esclavisme per raó del color, ens presenta altres formes esclavistes, com la situació de la majoria de dones en l’Anglaterra imperial, encara que fossin de família benestant. Impedides d’exercir una professió per guanyar-se la vida, només podien progressar o bé casant-se amb algú amb títol nobiliari o bé heretar una suma considerable que les pogués mantenir en la consideració social. La supressió de drets, també de manera subtil s’exercia sobre els elements de les classes baixes, doncs si no es tenien padrins, era utòpic pujar socialment en qualsevol professió, a excepció del comerç (potser per això van estructurar i empènyer tant l’expansió del capitalisme).

La situació és molt diferent avui? Potser en aparença, la majoria dels ciutadans tenim els mateixos drets. Però què direm dels milers d’emigrants que no poden treballar legalment, i les traves per regularitzar el permís de residència, l’empadronament, o el permís de treball? I a tots els emigrants que són internats en els centres temporals per a estrangers (amb diversos noms)? On són el dret al treball, a un salari i un habitatge digne? Ja no diguem el dret a la sanitat, a l’educació i l’accés als drets de ciutadania i als drets polítics. Perquè això no només afecta els emigrants, sinó també als milions d’aturats, de desnonats, dels que han estat empesos a emigrar. No són totes elles, formes subtils d’esclavisme i opressió social? I ja descaradament, què direm de no voler regularitzar la prostitució on les xarxes de comerç de persones només nodreixen les màfies? I què direm de totes les naus i llocs on es permet i no es combat el treball clandestí? No és això esclavisme pur i dur?

Nosaltres, tota la societat europea, no és gaire millor que la societat classista de l’Anglaterra imperial. Ningú pot escandalitzar-se del comerç d’esclaus d’aleshores quan avui mirem cap a un altre cantó massa sovint. A tot això i a distreure’ns, ens convida a reflexionar i gaudir en la seva segona pel·lícula l’Amma Asante. No és habitual poder veure cinema des del punt de vista de l’emigrant educat i integrat en la societat europea. Només per això, caldria no perdre’s aquesta bona pel·lícula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!