Com avançar en el diàleg

Sabent que encara no hem entrat en cap negociació (això tardarà bastants mesos), cal saber en quina direcció podem avançar en un diàleg. Sense tenir que cedir en res cap de les dues parts, sí que una bona tàctica és agafar el discurs de l’altra part i demanar concrecions i aclariments. Perquè una de les condicions abans d’entrar en qualsevol negociació és aclarir els termes i els conceptes que després emprarem en la fase negociadora.

Seguint el fil d’aquest argument, sabent que el discurs unionista es basa en una defensa de la Constitució com a text de partida, seria una bona estratègia demanar aclariments sobre certs termes d’aquesta mateixa Constitució que poden fer entrar en contradicció als diferents sectors de l’unionisme (no és el mateix Vox que el PSC, per entendre’ns). I una de les qüestions fonamentals del conflicte és saber si l’altra part ens reconeix com a nació, perquè d’aquí se’n deriven moltes altres coses.

En aquest sentit, la part catalana caldria que demanés des d’ara, no pas a tot l’unionisme ni al TC, sinó sobretot al Govern de Pedro Sánchez (en la comissió bilateral), i per extensió al PSOE (al Congrés) i al PSC (al Parlament), quines Comunitats Autònomes consideren com nacionalitats i quines com regions. I això és fer servir el mateix text que ells tant defensen. És aclarir definitivament aquesta doble denominació territorial que surt específicament al text constitucional espanyol (sabent que aquesta diferenciació no va ser gratuïta).

És fonamental que la part catalana insisteixi en aquesta qüestió, perquè és un dels orígens del conflicte. Això tindria la virtualitat d’aclarir-nos i potser fer entrar en contradicció al PSOE en saber si consideren Andalusia, País Valencià i Navarra com a nacions o encara per ells són territoris que consideren regions. I cal insistir i insistir, remarcant la importància de que ho aclareixin els interlocutors, sense deixar que s’escudin darrere el TC o d’altres explicacions pelegrines. Depenent de la seva resposta, això pot eixamplar la nostra base, i de pas tancar definitivament el nostre reconeixement com a nació.

Cal esperar una resistència gran, però cal insistir i persistir que ens ho aclareixin, fins al cansament. No deixar que s’escapin d’estudi. És una manera d’evidenciar indirectament els fets nacionals de l’Estat espanyol.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari