En defensa de QuerellantsXRepública

Sorprèn molt que en una dinàmica republicana els advocats dels exiliats i empresonats demanin als ciutadans que, veient atacats els seus drets fonamentals l’1-O, s’esperin a presentar una querella argumentant que podrien perjudicar els processos dels seus defensats. Cuevillas, Boye i d’altres advocats pretesament sobiranistes semblen oblidar que els ciutadans que volem interposar la querella contra Llarena és en defensa dels nostres dels drets i en nom dels principis que fonamenten la República: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

Així com hem defensat els drets dels qui han patit la repressió judicial, defensem els nostres drets trepitjats per l’acció policial i judicial en aquell infaust (i gloriós alhora) dia. Hem reclamat i reclamem la seva llibertat, però reclamem també la nostra llibertat per emprendre qualsevol acció judicial en defensa dels NOSTRES DRETS. La llibertat d’uns ciutadans no pot estar sotmesa a la llibertat d’altri, perquè en tots els casos són DRETS INDIVIDUALS, i individualment s’han de defensar.

Sotmetre l’acció en defensa d’uns drets que s’han vulnerat a la marxa de processos judicials d’altres persones, coarta no sols la llibertat de tots els que ens vam sentir agredits pel jutge Llarena, sinó també vulnera el principi republicà d’IGUALTAT. Si aquest principi diu que tots som iguals en drets i obligacions, vol dir que no hi ha ciutadans que estiguin per damunt d’altres, ni ningú pot estar sotmès per l’acció d’altri, sobretot quan es defensa els propis drets. Demanar que ens esperem a querellar-nos és dir implícitament que hi ha ciutadans que passen al davant d’altres, que són més importants en la defensa dels seus drets.

Si ens hem manifestat i mobilitzat per defensar els drets trepitjats de presos i exiliats, ha estat sobretot sota el principi de la FRATERNITAT (avui anomenada Solidaritat). Si això no es té en compte, podem preguntar-nos quina solidaritat recíproca mostren presos i exiliats, mitjançant els seus advocats, envers els milers que vam sortir a defensar els nostres drets l’1-O? No s’omplen molts la boca que hem de fer efectiu el mandat de l’1-O? Hi ha alguna manera millor de defensar el mandat, defensant els nostres (i no de ningú més) drets trepitjats l’1-O?

Sabem que és difícil trencar certes dinàmiques del passat, on sembla que importaven més els líders que no pas els ciutadans. Però l’1-O tot va canviar, els ciutadans ens van donar a nosaltres mateixos els nostres drets, entre ells a defensar els principis republicans, que per als que viuen presoners del passat costa assimilar que ja vivim en un altre moment. La República s’ha d’interioritzar, els seus principis s’han de sentir, i es demostra a cada pas que són una molt bona guia pel viure quotidià, per construir des del dia a dia el propi futur.

Els advocats de presos exiliats ens demanen, però nosaltres no hem demanat pas als responsables polítics (i precisament alguns d’ells ara són a presó o a l’exili) encara cap responsabilitat en conduir-nos a un atzucac, ni hem demanat cap responsabilitat per no aguantar la República proclamada, ni tampoc hem demanat encara per què el President va segrestar, en proclamar ell i deixar-la en suspens, la potestat exclusiva que li corresponia al Plenari del Parlament i no pas a ell? Vull dir, que de tot això, per ara no hem fet encara mai esment ni hem reclamat res, en un exercici de RESPONSABILITAT i generositat, que segons sembla, no té correspondència en certes actituds dels qui ens van dirigir en aquells dies d’octubre. Per això, en nom dels meus drets, amb quin dret em reclamen que m’esperi per defensar els meus drets, trepitjats l’1-O? La resposta és fàcil i senzilla: no hi tenen cap dret. Que els advocats defensin amb arguments i proves als seus representats, és la seva obligació, que jo ja defensaré els meus drets. Però que no manin sobre la voluntat de ningú més, FINS AQUÍ PODÍEM ARRIBAR!

Afegeix un comentari