Expliquem què és ser realista

ERC (i alguns més) reclamen ser realistes. Hi estic d’acord, si ells també reconeixen que Junqueras i els que són a la presó, com a mínim els esperen dos anys de ser-hi, que de cap de les maneres sortiran abans, i que intentar fer-se la santa (Marta Rovira) o el bon minyó d’Església no els hi rebaixarà en res la pena ni el perill. Suposo que deuen ser molt conscients que un partit no pot estar dos anys sense els seus màxims dirigents i que els mateixos estatuts d’aquest partit obliguen cada dos anys a fer un Congrés i escollir dirigents “efectius” per dirigir-lo. Per tant, a què esperen a anunciar les dates d’aquest obligat Congrés? No tenen cap urgència?

Suposo que Junts per Catalunya també són conscients que Jordi i Sànchez i Joaquim Forn restaran a la presó almenys dos anys, encara que es vesteixin de Menina de Velázquez. Suposo que no obliden que per investir un President de la República o una Presidenta de la Generalitat, necessiten els vots d’ERC. Quan es crida al realisme, suposo que és coherent reconèixer que no es va dir la veritat sobre les estructures d’Estat ni sobre plans que no existien. Suposo que ser realistes és no continuar dient mentides ni encaparrar-se en vies de sortida que saben impossibles d’aplicar. Suposo que ser realistes també és deixar-se de pica-baralles inútils, a veure qui la té més llarga, deixar de fer el badoc i anar per feina.

Suposo que ser realista és ser molt conscient que tant dóna esperar al dia 21, quan haguin declarat unes persones, perquè la “Inquisició espanyola” actuarà de la mateixa manera, i després d’unes acusacions i investigacions, n’hi vindran altres i altres persones. Suposo que ANC i Òmnium són conscients que no poden viure en la provisionalitat de no tenir Presidents, i que han de renovar-se en les seves direccions. Suposo que totes les organitzacions s’adonen que el realisme imposa que els dirigents que ens han portat a aquesta inèrcia actual, no poden ser els qui aportin les solucions.

Suposo que tothom s’adona que ja ha passat el moment de lamentar-se, de fer el badoc i que és el moment de passar a l’acció. D’altra banda, és una gran oportunitat per renovar lideratges i grups dirigents, i que la classe política que ha fet de tap, deixi de molestar als qui tenen noves idees i volen altres accions que no siguin només ficar llacets grocs i fer concentracions multitudinàries. Ser realistes vol dir també que qui no es vegi amb cor de plantar-se, per coherència, per por o pel que sigui, s’aparti.

És igual qui tingui raó en les discussions, és igual qui va fer això o deixar de fer allò altre. Si us plau, no ens expliqueu més històries. Sigueu realistes i aparteu-vos.

Afegeix un comentari