Vam començar el 1977, ara ho acabarem

El nus gordià de la ruptura (al 1977 i al 2017) continua sent ENTERRAR EL FEIXISME. Tot allò que està en joc prové del franquisme. Una monarquia imposada pel dictador, una Constitució tutelada per militars feixistes, un suport polític de partits que beuen directament dels plantejaments franquistes (unitat indivisible d’Espanya, corrupció sistèmica i domini econòmic de les elits). Tant és que aquests tinguin el seu origen en partits franquistes (com el PP), que es guarneixin amb etiquetes d’esquerres (com el PSOE) o ressuscitin una barreja entre un lerrouxisme descarat i un neofeixisme encobert (com Ciutadans). El règim del 87 es fonamentà en el pacte entre franquistes reconvertits de la UCD i opositors edulcorats i porucs del PSOE. Les línies mestres d’aquell pacte s’han mantingut fins avui, a voltes amb l’inestimable ajut dels partits autonomistes.

Per fer front aquests dies, i els que vindran, a una certa desorientació que s’ha estès entre membres sobiranistes, per decisions mal explicades del nostre govern, cal traslladar-se mentalment com fèiem front el 1977 als intents de ruptura, com vencíem aleshores la por (malgrat ser els moments molt més perillosos que els actuals), com malgrat tot l’oposició anava creixent i es transformava en un moviment de masses que els pactes a esquenes de la major part de forces opositores, van aconseguir desfer i desmobilitzar, i finalment, derrotar-nos políticament. Perquè la por, el desànim i la desmoralització no deixen de ser estats mentals. La pròpia transformació mental (i parlo per experiència pròpia) permet passar del sentiment atemorit davant d’un futur incert a una actitud de resistència activa que fa agafar cada dia noves forces per acarar la lluita. Efectivament, la nostra actitud ha de ser que cada dia pot ser un repte i una oportunitat per lluitar, i si l’objectiu final el tenim clar, tan se val que el tinguem a dos dies, a dues setmanes o a dos anys.

L’objectiu individual i col·lectiu no pot ser altre que ENTERRAR EL FEIXISME, lluitar contra els intents d’imposar la dictadura (encara que es vesteixi de democràcia formal). Enterrar el feixisme vol dir proclamar la república, sí. Però no només això. Vol dir, no transigir amb qualsevol entitat que recolzi la monarquia borbònica, netejar l’aparell judicial de feixistes (obligant a jurar obediència exclusivament la legislació catalana o expulsant-los dels tribunals), ajudar a les nostres autoritats a expulsar totes les forces d’ocupació, ficar condicions draconianes a totes les empreses (sobretot les de l’IBEX35) que han sostingut el sistema espanyol, per poder treballar i operar en territori català, empènyer de forma permanent al nostre poder legislatiu per a que desterri qualsevol text legal que tingui la seva base en la legislació franquista, expulsar la subcontractació de l’obra pública com a font de corrupció, etc. etc.

Possiblement enterrar el feixisme tingui moments exemplaritzants, com la proclamació de la República i la expulsió de la monarquia de la vida catalana, seguint la màxima de Prim de “mai més cap Borbó”, però aquest cop no la substituirem per una altra família dinàstica, sinó que consolidarem la mentalitat republicana per a que impregni qualsevol racó de la vida quotidiana, oposant-nos a qualsevol temptació d’establir formes presidencialistes en la nostra vida política. El que vam començar al 1977 i no vam poder cloure amb èxit, aquest cop l’acabarem. I per aquesta tasca tan gran, no és cosa del proper 27, ni de dues setmanes ni de dos mesos, sinó possiblement bastant més temps. Amb forces renovades, després d’un parèntesi de 40 anys, tornem a la lluita, amb el mateix esperit, amb la mateixa fermesa i voluntat, però amb molta més experiència. Aquest cop no pactarem qualsevol cosa, ni conservarem res del vell règim. Aquest cop construirem un edifici del tot nou.

Afegeix un comentari