SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

1 de juliol de 2017
0 comentaris

Shaolin al cor

“La Guàrdia Roja va anar amb explosius però l’abat els va plantar cara. Shaolin va poder mantenir la integritat i la continuïtat del budisme, els seus documents i les seves construccions. Ha perdurat durant 1500 anys. Es va establir a l’any 495. Bodhidharma hi anà per ensenyar la tècnica de de meditació Xan (contemplant la paret). La successió hereditària en el seu comandament i com a nucli de monestirs afiliats, li va donar un llarg període d’estabilitat i cohesió. El més important per ser abat és viure una vida honesta. Shaolin posseeix al menys 700 sèries de l’art del kung fu, combinat amb tècniques de pràctiques d’energia. Cada sèrie pot durar un minut, dividides en segments curts, compactes i efectius, per a que es puguin completar en el que dura una respiració. Es memoritzen amb precisos ritmes mnemotècnics com si fossin breus poemes. S’ha transmès mitjançant professors, però també per “transmissió mental” (experiència que sorgeix durant la pràctica del kung fu). El Xan cerca calmar la ment, pretén que restem serens i contemplatius. Els moviments es dissenyaren en base als fonaments de la medicina tradicional i el seu coneixement del cos humà. Els moviments més lògics són els més compatibles amb la constitució natural del cos humà. Ha d’evolucionar des de la força física a la capacitat intel·lectual.”

“La rutina diària d’un monjo budista es basa en els Cinc Preceptes: abstenir-se de matar, de robar, de tenir conductes sexuals indegudes, de mentir i de prendre begudes fermentades. Els monjos entrenen per a defensar-se i no per atacar, amb contundents moviments per bloquejar l’adversari amb moviments molt ràpids. Els monjos procedeixen de tot el món. La comunitat d’arts marcials menysprea Shaolin, perquè mai ha guanyat cap campionat del món, però nosaltres perseguim un objectiu ben diferent. L’èxit és un procés, exigeix un compromís de per vida. El budisme té dues grans escoles: la del sud (Índia, Sri, Lanka, Tailàndia, Indoxina) segueix el model de Shakyamuni; la del nord o Mahayana segueix el model de Bodhisattva. Aquest darrer, a Xina s’impregnà de Confuci i el Tao, formant el Xan. La interacció amb la societat és essencial per poder comprendre i alleugerir el sofriment de tots els éssers vius. L’any 587 Bodhidharma, descendent de Shakyamuni s’assegué a Shaolin davant d’un mur en soledat per a meditar durant 9 anys. Així començà el Xan i Shaolin es convertí en el seu monestir ancestral. Representa una herència que hauria de ser compartida amb la resta del món. La creença budista pot semblar estricta, però la cultura budista la pot practicar qualsevol laic o no budista, doncs es basa en els principis de compassió, pau i harmonia. En l’actualitat molts practicants entrenen kung fu per derrotar l’oponent, en comptes de forjar un caràcter íntegre. La seva ejecució només és una exhibició buida de contingut.”

“El que Bodhidharma va aconseguir després de nou anys de meditació va ser adonar-se de com funciona la ment. El Mahayana em mostra que tinc de caminar, treballar, ensenyar i alliberar-me. L’autèntic entrenament de kung fu és la meditació Xan, la principal atenció de la vida diària d’un monjo Shaolin. La nostra ment ha de ser com un mur, sense aferrar-nos a les aparences externes. El Xan Qi és un conjunt de set sessions de meditacions que s’allarguen durant 49 dies. L’estiu es dedica a explicar i estudiar els sutres, mentre l’hivern es dedica al Qi Xan i la meditació asseguda, perquè amb el fred és més senzill controlar la ment. Únicament quan un monjo hagi resolt els seus propis problemes podrà afrontar els de la comunitat.”

“Shaoling incorpora les perspectives del debat del budisme tibetà, de les universitat britàniques i el debat sobre el Xan entre monjos i laics. En el budisme no existeix el Creador. El culte a Buda és una manera d’expressar respecte al nostre guia. La generositat es presenta com una via per desterrar l’avarícia. Remarca la igualtat entre tots els sers vius, i ens empeny a anar on hagi sers vius i allà on ens necessitin. En lloc d’enfonsar-se en la auto-tortura, hauríem de provocar un canvi en l’entorn on vivim i en la manera com pensem.”

(L’actual Abat Xi Iongxin)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!